Recent Posts

dimarts, 28 de febrer del 2012

Compota de poma


Tal i com us vaig prometre, aquí teniu la recepta de la compota de poma - molt senzilla -, per aquells qui vulgueu fer la tapa de botifarra i no heu fet mai abans compota. A més, en podeu fer de sobres i és boníssima acompanyant qualsevol tipus de carn, ja sigui a la cassola, al forn o a la planxa (a mi m'encanta amb pollastre o llom). Es conserva a la nevera perfectament almenys una setmana.

Ingredients:
- 4 pomes golden
- Una culleradeta de sucre
- Una culleradeta de mantega
- Un punt de sal

Preparació:
1- Pelem les pomes, en traiem el cor i les tallem a daus.
2- Posem un dit d'aigua en un cassó - només cal un dit -  i hi afegim els daus de poma, un punt de sal i la culleradeta de sucre. Les coem a foc mig, tapant el cassó, però sense que quedi totalment tapat.
3- Anem remenant de tant en tant. Apaguem el foc quan veiem que es van desfent, traiem la tapa i posem el foc més fort durant un o dos minuts, perquè s'evapori una mica l'aigua. En total es tarda uns 10-12 minuts.  
4- Les retirem del foc, afegim la mantega i triturem amb la batedora. La nostra compota està llesta per servir!


Notes:
- Les millors pomes per a fer compota són les més lletges (sense estar massa passades, clar). Sí, sí, de veritat, perquè segur que seran dolces!
- Jo normalment només poso una culleradeta de sucre, però dependrà de si les pomes són més o menys dolces o àcides. Jo sempre les tasto mentre les tallo...
- Calenta o freda? Doncs de les dues maneres: a l'estiu jo me la prenc freda de la nevera, i a l'hivern m'agrada escalfar-la al microones.
- Podeu fer la compota més líquida o espessa segons us agradi, deixant que s'evapori més o menys l'aigua. Igualment, el tritureu al vostre gust: a mi m'agrada que quedi ben suau i per això el trituro bé, però com dic jo sempre "pa gustos los colores"!
- Si les pomes són força dolces i a més resulta que esteu a dieta, no cal que hi poseu ni el sucre ni la mantega (però per la quantitat de puré que surt, no cal que us preocupeu gaire, que té poques calories).
Llegir més...

dilluns, 27 de febrer del 2012

Tapa de botifarra negra, puré de poma i panís


Sorpresa: la primera recepta salada del blog! Encara que el nom soni a pastissos, galetes i madalenes, ja us vaig dir que publicaria també receptes salades. Començo amb una tapa molt senzilla i que causa molt bona impressió, a més d'estar molt bona. Aquesta tapa la vam tastar un dia en un bar de Linares (Jaen), d'on és el Jesu, i ens va agradar tant que vaig decidir repetir-la a casa.

Ingredients (us he de dir que és tot a ull...):

- Torradetes rodones
- Botifarra negra d'arròs
- Puré de poma (aquí teniu la recepta)
- Panís torrat ("quicos" - jo utilitzo els Mister Corn, són els més cruixents)


Elaboració:
1- Agafem un grapat de panís (com us he dit, a ull) i els triturem amb una picadora o amb un morter.
2- Tallem la botifarra a rodanxes d'un dit de gruix aproximadament i les fem a la planxa.
3- Muntem la tapa: posem una torrada a la base, hi afegim una rodanxa de botifarra damunt i una culleradeta de puré de poma. Repartim una mica del panís i hi enganxem una broqueta ben mona (jo aquestes les vaig treure de la botiga Casa, a les Gavarres) i ja està!


Divendres passat vam estar a la inauguració de l'exposició de pintura de la meva germana Emma al restaurant Al Natural de Tarragona: va ser fantàstic i va anar tot molt bé. Aquí teniu unes quantes fotos:

Els quadres al restaurant Al Natural. No em digueu que no està feta una artista!!!
Vaig fer unes quantes galetes, jeje
A l'esquerra, l'Emma fent el discurs. A la dreta, brindant per l'èxit, i la Laura (la germana petita) guaitant per darrere.
Llegir més...

diumenge, 19 de febrer del 2012

Baumkuchen (pastís de ratlles)





Els bons costums no s'haurien de perdre mai. Ahir ens vam reunir amb uns amics per fer una calçotada. És molt especial, perquè ens coneixem de fa molts anys, vivim uns aquí i els altres per allà, però cada any ens reunim per fer una calçotada i és com si no hagués passat el temps... riem, recordem, ballem amb la wii...

A mi em van encarregar les postres - com era d'esperar. Com que la setmana passada va ser l'aniversari del Pep, vaig pensar que havia de fer un bon pastís. I aquí el vaig trobar, al fantàstic blog de la Sandra, "La receta de la felicidad", que no deixa de sorprendre'm cada vegada que el visito.

Va agradar molt, i tots van fer "oooohhhhh!" quan el vam tallar. És un pastís laboriós, però no és difícil i la veritat és que queda espectacular.

Ja sé que el tovalló de sota és una mica "cutre", però és que estàvem en una calçotada!

Ingredients:

- 250 gr. de mantega a temperatura ambient
- 250 gr. de sucre
- 7 ous mitjans (també a temperatura ambient)
- 150 gr. de farina
- 150 gr. de "maizena"
- Un punt de sal
- 2 culleradetes d'extracte de vainilla
- 2 cullerades (soperes) de cacau pur en pols (com el Valor)

Per la cobertura de xocolata:
- 200 ml de nata 35% matèria grassa (la que jo vaig utilitzar tenia un 18% i va quedar bé)
- 200 gr. de xocolata fondant
- Una cullerada sopera de mantega
Nota: per la cobertura de xocolata us he posat la mateixa quantitat que venia a la recepta de la Sandra, però us he de dir que a mi me'n va sobrar quasi la meitat... Cap problema: sempre podem "sucar" unes quantes orelletes per acabar de rematar la festa! ;-)

Preparació:

1- Precalentem el forn per la part de dalt (sí, sí, he dit la part de dalt!) a 200ºC (si el nostre forn té temperatura superior; sinó, simplement posem el calor dalt).
2- Batem la mantega a punt de pomada amb el sucre (amb una batedora elèctrica). Això significa que la batem fins que quedi blanquinosa i hagi augmentat el volum.
3- Separem les clares dels rovells dels ous i reservem les clares.
4- Afegim els rovells a la mantega i el sucre. Ho fem un a un, mesclant cada vegada abans d'incorporar el següent.
5- Una vegada estiguin tots els rovells incorporats, afegim la farina (jo sempre la tamiso), que haurem barrejat abans amb la "maizena".
6- En un altre bol, batem les clares a punt de neu, afegint el punt de sal. Pels qui no ho heu fet mai, amb la batedora és molt fàcil: poseu les clares en un bol ben net (no ha de tenir gens de greix, ja que no pujarien), afegiu un punt de sal i bateu uns minuts. Se sap que estan fetes perquè si poseu el bol cap per avall no cauran.
7- En dues vegades, afegim les clares a punt de neu a la mescla anterior. Ho anem remenant amb una espàtula. Veureu que la textura es fa més lleugera i esponjosa.
8- Dividim la massa en dues parts iguals: en una hi afegim les dues cullerades de cacau i a l'altra la vainilla. 
9- Ens preparem per a fer les "capes": folrem el motlle (jo en vaig utilitzar un de rodó de 24cm de diàmetre) amb paper vegetal o l'untem amb mantega i empolvorem amb farina.
10- Posem dues cullerades soperes de massa de vainilla al motlle i ho repartim bé, fins que quedi una capa ben fina. Ho posem a la meitat del forn durant 2 o 3 minuts (només calor per dalt, així és com s'aniran coent les capes).
11- Traiem el motlle del forn i repartim dues cullerades de la massa de cacau. Compte no us cremeu! Tornem a posar-ho al forn 2-3 minuts.
12- Repetim l'operació fins acabar la massa. No us desespereu, jeje.
13- Quan acabem, deixem refredar el pastís uns 15 minuts - us morireu de ganes de tallar-lo pel mig per veure com han quedat les ratlles, però us heu d'aguantar! Mentrestant, preparem la xocolata.
14- Posem la nata a bullir. Quan ho faci, la traiem del foc. Afegim la xocolata a trossets i la mantega i anem remenant fins que quedi ben mesclat. Ho deixem refredar una mica.
15- "Banyem" el pastís de xocolata: li donem la volta (la part de sota queda més llisa i bonica) i hi repartim la xocolata per sobre. Deixem refredar una mica i ho posem a la nevera perquè solidifiqui - jo no ho vaig fer perquè tenia pressa per anar a la calçotada i quan vaig enganxar les boletes (amb pressa també...), em van quedar una mica malament...
16- Abans que acabi de solidificar, enganxem les boletes. Enlloc de les boletes, hi podeu posar trossets d'ametlla o el que la vostra imaginació us inspiri.

Com podeu veure, amb la pressa no ho vaig posar a la nevera i quan vaig enganxar les boletes va quedar regular perquè encara no estava prou sòlid...

Quaranta anyets del Pepot!!

Espectacular!! Segur que els deixareu amb la boca oberta!
Llegir més...

diumenge, 12 de febrer del 2012

Galetes linzer d'avellanes



M'agrada fer galetes. I buscava una excusa per poder-ne fer... en forma de cor. Ja ho sé, que cursi, galetes per Sant Valentí! Bé, la forma que li doneu és igual: rodones, quadrades, cor... sempre queden boníssimes.

Aquesta recepta l'he tret del blog d'Aliter Dulcia, i hi he fet alguna modificació.

Ingredients:
- 200 gr. de mantega a temperatura ambient
- 160 gr. de sucre glass
- 1 ou
- 350 gr. de farina
- 80 gr. d'avellanes moltes
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla (opcional)
- Un punt de sal
- Melmelada de maduixa (o el sabor que ens agradi)

Preparació:
1- Batem la mantega a punt de pomada, fins que quedi una textura cremosa. Afegim el sucre glass i ho barregem bé fins que quedi ben incorporat. Afegim l'ou i tornem a mesclar-ho. Finalment afegim la sal, l'extracte de vainilla (si no en tenim, no cal posar-lo - elemental, estimat Watson...), la farina (tamisada) i les avellanes moltes. Ho mesclem tot bé i fem una bola, que emboliquem amb paper film i la posem a la nevera durant una hora.

2- Traiem la massa de la nevera per donar forma a les galetes. Precalentem el forn a 180ºC. Necessitarem paper vegetal per posar sobre la safata del forn, un rodet i talladors de galetes de la forma que ens agradi.


3- Empolvorem la zona de treball amb farina, estirem la massa amb el rodet i tallem les formes. Per fer les galetes amb la melmelada, tallem les galetes amb la forma rodona i a la meitat els fem un forat al centre en forma de cor o rodona.

4- Posem les galetes al forn, calor dalt i baix, durant uns 10 minuts (la recepta de l'Aliter Dulcia diu 12 minuts, però ja sabeu que el meu forn és ràpid...).

5- Traiem les galetes i les deixem refredar en una reixa. Posem melmelada a les galetes que faran de base. Les que tenen forat les empolvorem amb sucre glass i les posem sobre les galetes que tenen melmelada, apretant amb compte perquè no surti pels costats. Queden boniques, no?



Si no us agrada la melmelada, sempre les podeu fer sense:


O hi enganxeu boletes comestibles:


I si no teniu boletes, podeu posar-hi una gota de melmelada:



Notes:
- He utilitzat avellanes torrades pelades que he triturat amb la picadora. Si ho preferim, les podem substituir per ametlla molta.
- Enlloc de melmelada jo utilitzo un xarop de maduixa que venen al Mercadona en un pots anti-degoteig i va molt bé per omplir les galetes.
- Un truc per estirar bé la massa, a més de posar farina al taulell, és posar a sobre de la massa un paper vegetal o el mateix paper film que hem utilitzat per embolicar-la i guardar-la a la nevera. D'aquesta manera es no es trenca ni s'enganxa al rodet.
- Ja sé que més d'un d'impressiona quan veu que es posa sal a les receptes dolces. Es posa senzillament perquè realça el sabor de les receptes dolces.

Espero que us hagi agradat la recepta. Ja m'explicareu com us ha quedat!

Llegir més...

dilluns, 6 de febrer del 2012

Orelletes amb xocolata (o no)




Aquesta entrada la dedico a la meva àvia materna, una de les persones més entranyables que han passat per la meva vida. Així és com ella anomenava les palmeres petites: "orelletes". 

Estic molt contenta perquè sé que molts de vosaltres heu fet la recepta del pa. Heu vist què fàcil és? I als que potser no us ha acabat de sortir bé, no us preocupeu, segur que la propera us sortirà millor!

Seguim amb una recepta que és tan fàcil de fer que fins i tot queda com ridícul posar els ingredients. Aquestes primeres receptes no són gens complicades, perquè vull que us animeu a entrar a la cuina i comproveu com es poden fer coses molt senzilles i a la vegada vistoses, però sobretot boníssimes! Ja us complicaré la vida més endavant ;-). És broma, jo no en sé de fer receptes difícils...





Igual que la del pa de nous i panses, aquesta recepta també l'he tret de l'Isasaweis (en té unes quantes de ben fàcils i bones). Aquestes orelletes us asseguro que us sorprendran: queden molt més bones que comprades i es tarda només uns 30 minuts en fer-les (dels quals 20 estan al forn, o sigui que no teniu excusa!). Anem amb els ingredients (us en sortiran unes 20):

- Un rotllo de pasta de full (de forma quadrada, que n'hi ha que són rodons).
- Sucre (a ull)
- Xocolata fondant, en cas que volgueu fer les palmeretes de xocolata - jo en faig meitat de cada.

Elaboració:

1- Precalentem el forn a 210ºC
2- Escampem sucre abundant sobre la zona de treball.
3- Posem la massa sobre i apretem una mica amb les mans. Tornem a posar sucre a la part de dalt de la massa i passem el rodet, per estirar una mica la massa i enganxar bé el sucre.




4- Imaginem la meitat de la massa i dobleguem des dels extrems cap al centre, tal i com veieu a la foto. Pressionem una mica amb les mans.


5- Repetim l'operació anterior, tornant a doblegar:




6- Fem un últim plec, fins que quedi així. I ara tallem bocins d'un centímetre aproximadament.




7- Posem el nostre "projecte" d'orelletes sobre paper vegetal a la safata del forn (podeu aprofitar el paper que porta la pasta de full)



8- Ho coem al forn, calor dalt i baix, durant uns 20 minuts  o fins que estigui daurat... et voilà! Ja tenim les orelletes a punt per menjar!


9- Ara només falta fer la xocolata, per als més llaminers: la podem desfer al microones o al bany maria. Jo la desfaig al microones: si heu utilitzat una pasta de full sencera us sortiran unes 20 orelletes, i amb una rajola de xocolata crec que en podreu "sucar" unes 15 (dependrà de la quantitat de xocolata que hi poseu). Trenquem la rajola bocins, la posem en un bol i ho posem al microones durant dos minuts. Ho remenem una mica i ho tornem a posar al microones un minut més (ho veureu sobre la marxa, ho feu les vegades que convingui fins que al remenar quedi fos). Suquem les orelletes a la xocolata i les deixem refredar (les podeu posar a la nevera si voleu, però jo prefereixo deixar-ho a temperatura ambient).



Notes:
- Us recomano la pasta de full del Lidl: un dia vaig llegir que era la millor, i des que la vaig tastar, només compro aquesta.
- La xocolata fondant jo la compro del Mercadona i està molt bona.
- En aquest cas jo vaig utilitzar mig rotllo de pasta de full, ja que l'altra meitat la vaig utilitzar la setmana passada per fer un "strudel" de poma que estava... aviat posaré la recepta (també rematadament fàcil!).

Ha estat realment senzill, no? Ja m'explicareu com us han quedat!

Llegir més...