Recent Posts

diumenge, 29 de juliol de 2012

Amanida cèsar



Avui ni pastissos, ni croissants, ni pasta de full, ni cupcakes. Avui farem una amanida cèsar: senzilla, ràpida de preparar, ideal per a l'estiu i molt saborosa. A casa mengem amanida molt sovint i la setmana passada va ser la primera vegada que la vaig fer. L'afegeixo a la meva llista d'amanides favorites!

Vaig buscar per Internet la recepta de la salsa cèsar, i vaig fer una barreja de diferents receptes que vaig trobar (la majoria duien anxoves, i jo no en vaig posar).



Ingredients:
- Enciam
- Pit de pollastre
- Crostons de pa (els venen ja en bosses al supermercat)
- Tomàquets xerri

Per la salsa*:
- 1 iogurt grec
- 1 culllleradeta de mostassa
- 1 culleradeta de salsa Perrins (Worcestershire)
- 1 culleradeta de suc de llimona
- 3 cullerades soperes de maionesa
- Formatge parmesà ratllat (al gust)
- Pebre negre, sal

Preparació
1- Posem l'enciam en cada plat (o en una safata).
2- Fem el pollastre a la planxa o arrebossat. Jo el vaig fer a la planxa (més ràpid i sa...).
3- Mentre es cou el pollastre, preparem la salsa cèsar: posem tots els ingredients en un bol i mesclem bé amb una cullera, fins que quedi homogènia.
4- Posem el pollastre tallat sobre l'enciam i condimentem amb la salsa. Jo també vaig afegir una mica més de formatge ratllat per sobre.

* Nota: amb aquestes quantitats de salsa me'n va sortir per quatre amanides.


Llegir més...

diumenge, 22 de juliol de 2012

"Clafoutis" de cireres


Més d'un pensarà: "una altra vegada una recepta amb nom estranger...". Doncs és que vaig buscant per la xarxa i em surten aquestes receptes i no trobo la traducció. A més, queda bé el nom així, no? Clafoutis aux cerises... jeje.

Vaig passar una tarda buscant receptes amb cireres, perquè el Jesu en va portar de Linares, amb una pintaaaaaaa... Total, que quan vaig trobar la recepta (de Cooking with Thalia) i vaig a la cuina a fer-la, el Jesu se les havia menjat quasi totes, així que no la podia fer! Vaig comprar cireres la setmana següent per fer el clafoutis i aquí el teniu.

El clafoutis és un pastís francès, que es fa amb cireres amb pinyol (però si sou molt fins us podeu entretenir a treure'ls... jo no tinc paciència). També es pot fer amb altres fruites: albercoc, préssec, poma... A mi em va agradar molt perquè no el vaig trobar gens embafador (encara que no ho sembli, jo sóc més de salat que de dolç...) i té una textura semblant al pastís de formatge. A més, és molt senzill de fer!


Ingredients (per un motlle d'uns 25cm):
- 500 gr. de cireres
- 140 gr. de farina
- 4 ous
- 190 gr. de llet (o nata líquida, que és el que jo vaig utilitzar)
- 115 gr. de sucre
- 45 gr. de mantega i una mica més per untar el motlle
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- Un pessic de sal
- Una mica de sucre glass (o normal si no en teniu)

Preparació:
1- Escalfem el forn a 180ºC. Untem el motlle amb una mica de mantega.
2-  Posem les cireres al motlle. Jo vaig posar una capa, sense posar-ne unes sobre les altres; les que no m'hi van cabre, les vaig posar en uns motlles més petits per fer pastissos individuals.
3- Desfem la mantega al microones.
4- Batem els ous amb el sucre, l'extracte de vainilla i la sal.
5- Afegim la mantega fosa i mesclem.
6- Tamisem la farina i l'afegim a la mescla anterior.
7- Afegim la llet (o nata) i ho barregem bé.
8- Posem suaument la mescla al motlle. Ho coem al forn durant uns 40 minuts o fins que en punxar amb un escuradents surti net.
9- Deixem refredar el pastís abans de posar-hi el sucre per sobre.
10- Nyam nyam!!!







Llegir més...

dissabte, 14 de juliol de 2012

Cuinant amb Ferran Adrià: taronges amb mel, oli d'oliva i sal



Què més voldria jo que cuinar amb el Ferran Adrià... Però si faig una recepta del seu llibre és com si me l'estigués ensenyant ell, no? (vinga, imaginació, no em traieu la il·lusió!).
Ja sé què esteu pensant: que no és temps de taronges. Ja ho sé, si és temps de cireres i no de taronges! (aviat posaré la recepta del clafoutis de cireres...). Però és que avui he vist aquesta recepta mirant el llibre de Sant Jordi d'aquest any (El menjar de la família, del Ferran Adrià) i com que em quedaven dos o tres taronges a la nevera, ho he preparat per berenar. La veritat, es prepara en un moment i queda força bo (i això que les taronges ja no tenien gaire gust...).
Pel que fa al llibre, m'encanta, em va sorprendre positivament: jo pensava que parlaria d'esferificacions i deconstruccions (i a mi no m'agraden les coses massa estrafolàries del tipus "xupito" de pa amb tomàquet... per mi el pa amb tomàquet és això: pa i tomàquet!), però va resultar que no,  que són receptes de plats relativament senzills, uns més elaborats que altres, i dona molts trucs per conservar el menjar, comprar, guardar i planificar-nos. A més, està estructurat amb menús de tres plats, i et posa tot el que necessites si els vols fer tots tres o per separat, amb fotografies del pas a pas.


Ingredients (per a 2 persones):
- 2 taronges
- 2 cullerades de mel
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge
- 3 caramels de mel durs (jo no entenia, i he utilitzat una piruleta que em van regalar ahir a la perruqueria, jeje)
- Unes quantes escates de sal


Preparació:
1- Pelem les taronges i les tallem a rodanxes de mig centímetre aproximadament. Les posem en un plat.
2- Amanim les taronges amb la mel, l'oli i les escates de sal.
3- Posem els caramels (o la piruleta) entre dos papers de forn i els aixafem amb un corró o un estri que ens serveixi per esmicolar-los. Els escampem sobre la taronja... et voilà!
4- Que senzill és cuinar com el Ferran Adrià, no trobeu? ;-)


Llegir més...

dissabte, 7 de juliol de 2012

Mini calzone dolces


Aquest cap de setmana m'avanço amb l'entrada, perquè demà em serà impossible publicar-la: actuo al Camp de Mart, a l'òpera "L'Home del paraigua", ballant amb les companyes d'Indra Dansa!!! La "Vero" (Verónica Costa, la nostra professora) és genial, a més de ser una profe fantàstica (té una paciència infinita ensenyant, se li nota que el que fa és la seva passió) i una ballarina excepcional, així que li dedico aquesta entrada, per totes les bones estones que passem amb ella, que són moltes!

Ja us he dit més d'una vegada que m'encanta la pasta de full, no? De les 26 receptes que he publicat fins al dia d'avui, aquesta és la quarta que faig amb pasta de full (i això només és el principi!!). Després de les orelletes, el "croissants en un pis-pas" i el pastís amb crema i fruita, ara toca fer les mini calzone dolces: senzilles, ràpides i booooooones (tot queda bo amb la pasta de full...). La recepta la vaig treure de La cuina de casa i la vaig modificar una mica.



Ingredients:
- Una base de pasta de full*
- Un plàtan
- Un grapat de nous (al vostre gust)
- Perles de xocolata (si no en teniu, podeu posar-hi xocolata trencada a trossets petits)
- Sucre glass
- Un ou.
- Xocolata líquida i gelat de vainilla per acompanyar

* La recepta original és amb una base de pizza, però jo ho vaig provar i a mi m'agrada més amb pasta de full. Potser és perquè la base de pizza que tenia no era prou bona. De fet, ara que ho penso, aquesta recepta ja no s'hauria de dir "calzone", però què més dóna? 



Preparació:
1- Preescalfem el forn a 220ºC.
2- Preparem el farcit en un bol: piquem una mica les nous en un morter perquè ens quedin a bocins petits, hi afegim el plàtan tallat a quadradets i les perles de xocolata. Reservem.
3- Estirem la massa amb un corró, fins que quedi bastant fina.
4- Tallem la massa en cercles d'uns 8-10 cm de diàmetre. Jo he utilitzat un tallador de galetes, però si no en teniu d'aquesta mida, podeu utilitzar un got gran o un recipient que us vagi bé.
5- Posem una cullerada del farcit en cada cercle. Untem les vores amb una mica d'ou batut i tanquem en forma de pizza "calzone", en forma de mitja lluna (l'ou ajudarà a segellar).
6- Posem les mini pizzes sobre paper vegetal a la safata del forn. Les pintem amb ou i les coem durant uns 10 minuts (calor dalt i baix) o fins que estiguin daurades.
8- Presentem el plat: posem les calzone, dues boles de gelat, el sucre glass, la xocolata... i ens ho cruspim sense remordiments!!!



Llegir més...

diumenge, 1 de juliol de 2012

New York Cheesecake (pastís de formatge)


Ja he estrenat la Kitchenaid! Feia un mes i mig que l'esperava (hi ha colors difícils d'aconseguir) i us he de dir que l'espera ha valgut la pena: és fantàstica!!!. Aquesta és la primera recepta que hi he fet i us asseguro que ens va a encantar a tots!! Dissabte passat vam anar a dinar a casa de la meva germana gran i jo vaig dir-li: "eeepp, no feu postres, que les duré jo, que he d'estrenar la Kitchenaid!" (la frase no calia, perquè SEMPRE les duc jo, jeje). En fi, que com que vaig haver de tallar un tros de pastís per fer les fotos, aquest tros ja no el vam tornar a encaixar al pastís... el Jesu i jo no ens vam poder resistir i ens el vam cruspir mentre dèiem "uauuuu, que booooo!".
La recepta, que he tret de La receta de la felicidad (confio a cegues en tot el que fa, sempre surten bones!) i he adaptat una mica, és la del típic pastís de formatge americà i està deliciós!! És ideal fer-lo d'un dia per l'altre, està molt més bo.


Ingredients (per un motlle d'uns 22 cm):*
Per la base:
- 300 gr. de galetes Digestive (a mi m'agrada una bona base de galetes!)
- 100 gr. de mantega
Pel pastís:
- 900 gr. de Philadelphia (light, jajajaja!)
- 200 ml. de iogurt grec (sense sucre)
- 250 gr. de sucre
- 3 ous
- El suc de mitja llimona
- 3 cullerades soperes de farina de rebosteria
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- Mig pot (o la quantitat que us sembli, va a gustos) de melmelada. Jo l'he posat de maduixa, per fer el típic "strawberry cheesecake", però podeu posar-hi la que més us agradi.

*Edició del 2 de setembre: Després d'haver fet uns quants cheesecakes, els meus catadors professionals (Jesu, Nelson, Emma, Laura...) i jo hem decidit que aquest pastís queda millor si el fem menys gruixut: o sigui que el podeu fer amb la meitat dels ingredients i el motlle de 22 cm (excepte els de la base de galetes, que serà igual o en poseu 2/3 parts), o bé poseu les quantitats que indico i utilitzeu un motlle més gran. No és que surti més bo si el fem més prim sinó que, com que és un pastís que atipa bastant (és formatge!) si el fem menys gruixut queda més "lleuger". ;-)

Uhhhmmm, si posat aquí al plat i amb la cullera i tot... qui s'hi pot resistir?

Preparació:
1- Preescalfem el forn a 200ºC
2- Triturem les galetes (amb un robot de cuina, batedora elèctrica o posant-les dins una bossa i aixafant-les amb un corró) i les barregem amb la mantega, que haurem desfet al microones. Aquesta és la textura que us quedarà (he d'admetre que me'n vaig menjar dues cullerades sense remordiments, quina cosa més bona!):

 
3- Agafem un motlle desemmotllable i posem paper vegetal a la base abans de muntar-lo. Això és opcional, jo ho faig perquè així m'asseguro que no s'enganxa el pastís i el puc treure molt fàcilment del motlle. Posem la barreja de galetes i mantega sobre el paper vegetal i ho aixafem bé (jo he utilitzat un got perquè quedi ben premsat).
4- En un bol (o a la Kitchenaaaaaaid!!!) batem el formatge. Afegim el sucre, el iogurt, la vainilla, el suc de llimona i la farina, fins que quedi tot ben incorporat.
5- Afegim els ous, un a un, sense batre massa, ja que la massa agafaria aire i es desinflaria.
6- Posem la mescla al motlle, sobre la base de galetes. Ho coem al forn (jo només hi poso calor per baix, que el meu "carbonet" es torna boig quan li poso a partir de 200ºC) durant 10 minuts. Passat aquest temps baixem la temperatura a 90ºC i ho coem durant una hora més.*
7- Apaguem el forn i deixem refredar el pastís vàries hores sense obrir la porta (en teoria en cap moment heu d'obrir la porta, però jo ho he fet i no ha passat res!). Quan ho apagueu, veureu que la textura queda com un flam, és perfectament normal.
8- Una vegada hagi refredat, el posem a la nevera tota la nit (veureu que l'endemà la textura ja serà la típica del pastís i us morireu de ganes de provar-lo...).
9- Posem la melmelada a sobre (queda més vistós amb melmelada que tingui trossets de fruita) i... a menjaaaaaar!!!

* La recepta original diu que en baixar la temperatura del forn a 90ºC s'ha de tenir 30 minuts més, però jo ho vaig deixar una hora, ja que en passar els 30 minuts em semblava que estava molt cru. 

La prova del delicte: el pastís no va arribar sencer a casa l'Emma... Per cert, heu vist quin repartidor tan cuco? 

I ara és quan no puc evitar posar una foto de la Kitchenaid: no em digueu que no és divina, jajaja!


Llegir més...