Recent Posts

diumenge, 4 d’agost de 2013

Cotton soft Japanese cheesecake (pastís de formatge esponjós!)


Aiiiiiiii... quina cosa més boooooona!!! Recordeu el Cheesecake? Fet amb 900 gr. de Philadelphia (...). Mira que està deliciós, amb aquelles galetes digestive a la base i la melmelada de maduixes... Doncs aquest m'agrada més!! Perquè és esponjós, impressionant! Aquest pastís de formatge és la rèplica casolana (molt millor, evidentment) d'aquells mini pastissos de formatge que venen als supermercats. I té aquest nom tan genial: "Cotton soft Japanese cheesecake" o, el que ve a ser el mateix, "pastís de formatge esponjós que deu ser típic al Japó o igual no"... La recepta l'he tret del bloc Cupcakelosophy de la Davinia, que sempre prepara uns dolços boníssims...

Aquest pastís es fa al forn al bany maria, així que heu de tenir en compte que necessitareu una safata que sigui apta per al forn que omplireu d'aigua i dins hi posareu el motlle amb el pastís.

Una altra cosa important és que si el feu quan teniu convidats, l'heu de preparar el dia abans, ja que necessita unes quantes hores de repòs (i al final va millor perquè el dia del dinar/sopar ja tens el postre fet).

Les cireres me les va regalar la meva germana Emma "perquè fés algun postre", jeje

Ingredients per un motlle d'uns 22cm (veure notes al final):

- 140 gr. de sucre
- 6 clares d'ou
- 6 rovells d'ou
- 1/4 c/p de cremor tàrtar (veure notes al final)
- 50 gr. de mantega
- 250 gr. de formatge tipus Philadelphia. Igual que la Davinia, jo vaig utilitzar Mascarpone.
- 100 ml de llet
- 60 gr. de farina de rebosteria (per ex. la "harina bizcochona" del Mercadona) o farina normal
- 20 gr. de Maizena (farina de blat de moro)
- 1/4 c/p de sal

Per decorar:
- Cireres en almívar, melmelada de maduixes... el que més us agradi.

* c/p cullerada de postre


Elaboració:

1-  Escalfem el forn a 160ºC.

2- En un cassó posem la mantega a daus, el formatge i la llet. Ho posem a foc baix i remenem sense parar fins que s'hagi desfet tot. Una altra opció (per assegurar-nos que no se'ns cremi) és fer-ho al bany maria, però jo no tinc paciència i prefereixo fer-ho així. Si aneu amb compte, no tindreu cap problema. 

3- Una vegada estigui tot desfet, retirem del foc i deixem refredar. Ho podem canviar de bol perquè es refredi més ràpid.

4- Mentre esperem que es refredi, muntem les clares a punt de neu: les posem en un bol i batem. Quan comencen a fer espuma, afegim el cremor tàrtar (o el suc de llimona) i seguim batent. Quan comencen a estar més consistents, anem afegint el sucre poc a poc (una cullerada sopera cada 15 segons, fins acabar-lo). Seguim batent fins que quedin "stiff peaks", que no és més que el que veieu a la foto següent: les clares ben dures (si doneu la volta al bol, no cauran a terra):


5- Quan el formatge, llet i mantega ja estan freds, afegim la farina, els rovells, la Maizena i la sal. Ho mesclem bé amb una batedora (de mà o elèctrica).

6- És el moment d'afegir les clares a punt de neu a la mescla anterior: amb molt de compte, les afegim en dues o tres vegades, remenant amb una espàtula de silicona, amb moviments circulars i de baix cap a dalt.

7- Mentrestant, posem aigua a bullir en un cassó (per al bany maria).

8- Preparem el motlle: el folrem per dintre amb paper vegetal, assegurant-nos que surti per dalt per quan el pastís pugi. Podeu untar el motlle amb una mica de mantega perquè el paper s'enganxi (jo utilitzo esprai antiadherent de rebosteria).

9- Posem la safata per al bany maria al forn. A sobre hi posem el motlle amb el pastís i afegim l'aigua bullint (a la safata clar, no al pastís, jajaja!). 

10- Fornegem durant una hora i mitja aproximadament. En el meu cas, com que vaig utilitzar dos motlles, amb 40 minuts en vaig tenir prou. Com sempre, vaig posar calor per baix i els últims 5 minuts també per dalt. El truc per saber si està cuit és punxar amb un escuradents. Si utilitzeu un motlle com el de la Davinia (de 22cm) el temps s'aproparà al que diu ella (una hora i mitja aprox.), però si feu dos pastissos més petits, amb la meitat de temps en tindreu prou. Si l'aigua s'evapora, en podeu afegir més, prèviament escalfada.

11- Feta la prova de l'escuradents, apaguem el forn, obrim una mica la porta i deixem refredar. No podem treure el pastís del forn fins que no estigui fred del tot!! (2 o 3 hores).

12- Quan estigui fred del tot, el posem a la nevera, tapat amb paper film, i el deixem reposar unes 6 hores.

13- Quan ja no ens quedin ungles (ens les haurem menjat totes d'un atac de nervis esperant que el pastís estigui...) ja ens el podem cruspir!

Es conserva uns 5 dies a la nevera.

Diu la Davinia.

Perquè no ho he pogut comprovar: a casa dura un dia i mig com a màxim... i som dos! ;-)
Notes:
- He fet dues vegades el pastís: una utilitzant un motlle de 18cm i un altre rectangular (aquest últim em va quedar massa baix...) i un altre dia vaig tornar a utilitzar el motlle de 18cm i unes flameres individuals.
- Si no teniu cremor tàrtar no passa res, poseu-hi unes gotes de suc de llimona. El cremor tàrtar s'utilitza per estabilitzar les clares quan les muntem a punt de neu i el podeu trobar en botigues de rebosteria.
- Si utilitzeu un motlle desmuntable, l'haureu de folrar per fora amb paper d'alumini perquè no hi entri aigua quan el poseu al bany maria.




33 comentaris:

  1. Quin pastís més bo, Pili. Me l'apunto!

    ResponSuprimeix
  2. Des de que el vaig fer q. només somio tornar a tastar aquesta delícia mmmmmm està boníssim nena!. Jo el vaig fer en una flanera d'un litre i va quedar molt mono amb la formeta, no el vas veure??? jajajajajajajajajaja.
    Petons
    Sandra

    ResponSuprimeix
  3. Des de que el vaig fer q. només somio tornar a tastar aquesta delícia mmmmmm està boníssim nena!. Jo el vaig fer en una flanera d'un litre i va quedar molt mono amb la formeta, no el vas veure??? jajajajajajajajajaja.
    Petons
    Sandra

    ResponSuprimeix
  4. Que rico y tierno se ve, gracias guapa.Besoss

    ResponSuprimeix
  5. No coneixia el teu blog. Trobe que ets una cuinera excel·lent!!! Salutacions des del sud del País Valencià

    ResponSuprimeix
  6. Hola bonica!!!!

    Quina pinta!!! Ara mateix em menjaria un bon trocet!!! Mmm, és un dels meus preferits, sens dubte!!

    T'ha quedat perfecte!!

    Molts petonets i gràcies per visitar-me!!!!

    ResponSuprimeix
  7. me l'apunto. Ha d'estar boníssim i ha de ser super refrescante.

    ResponSuprimeix
  8. M'encanten els pastissos de formatge i aquest el provaré!! per cert, el que fa la teva germana em sona molt!! :-)

    ResponSuprimeix
  9. te mooolt mooolt bona pinta noia!! s'haurà de tastar perquè amb aquests ingredients i amb aquest aspecte, no m'hi resisteixo! petons

    ResponSuprimeix
  10. Les imatges parlen soles: una delícia irresistible!

    ResponSuprimeix
  11. Jolines "Mona" qué cosa tan rica y qué aspecto tan maravilloso!!!!!!
    La "compi" y yo nos preguntábamos si se podía hacer en pyrex y flanera pero luego nos hemos mirado y hemos dicho, pero si no tenemos ni flanera ni pyrex, pero ya sabes que lo haremos en otro recipiente y con nuestras cosillas pero lo haremos.

    Un 10, "crack"

    ResponSuprimeix
  12. MMMmm quina delícia!!! Fa temps que tinc la recepta a la llista de pendents, que és interminable jejejj, i no sé quan la faré. M'han entrat un altre cop ganes al veure el teu resultat, sembla tant bo... petons

    ResponSuprimeix
  13. Pili, t'ha quedat un pastís espectacular! Quan torni de vacances, serà el primer pastís que faci!!! A casa estem bojos amb els pastissos de formatge! I si és tan esponjós com sembla... Crec que no durarà ni un dia! XD
    Amb totes les aclaracions i notes que has afegit, no tindré cap problema! Em moro de ganes de tornar a casa per fer-lo! :D

    Petons!! ^^

    ResponSuprimeix
  14. Pero qué cosa más buena, porelamordedios! Me ha encantado ヅ! Y con lo que amí me gustan los cheesecakes, seguro que pruebo.
    Bss

    ResponSuprimeix
  15. Sembla un núvol fet pastís! L'haurem de provar! Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  16. Bones! Estic en ello (de fet, acabo de clavarlo al forn al bany maria....) Dona a més la punyetera casualitat que amb les mides dels ingredients, un cop acabat tot em quadra perfectament per abocar-ho en un motlle de silicona que tinc que fa 22x22

    Ja només queda que es cogui bé, per que per tema de 'mides' ha anat perfecte...jejeje.

    Ja et diré quelcom de com ha sortit (i del temps que triga a desaparèixer... aquesta marca teva i del Jesu de dia i mig la podeu donar per perduda ja...)

    Salutacions i gràcies un cop més per la recepta!!

    P.D: Si m'ho permets, en comptes de cireres vaig a preparar-li un coulis de fruits vermells.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que bé Jordi!!!! No has tardat gens en fer-lo! M'alegra moltíssim que t'agradin les receptes, però sobretot que les facis. Espero que et quedi bé el pastís.

      Ja veuràs com et queda genial, segur que dura ben poc, jeje. Ohhh, i amb el coulis de fruits vermells, uhhhmmm...

      Petons!

      Suprimeix
    2. Doncs si, va quedar de conya marinera... De fet, va desaparèixer el mateix dia i, tal com deies, queda una textura esponjosa molt agradable al paladar.

      Al final va ser coulis de maduixes, però va quedar genial igual...

      Gràcies per la recpa, Pili!!

      Suprimeix
    3. Jejeje, ja ho sabia que et quedaria bé! M'alegra molt que us hagi agradat.

      Petons!

      Suprimeix
  17. Pili, que te de ser de bo aquest pastis, una recepte perfecte.

    ResponSuprimeix
  18. Hola ! Acabo de descobrir la teva recepta perquè estic provant a fer pastissos amb formatge. Fa dos dies, vaig preparar la típica Cheescake que queda com un flam ; també ho vaig fer al bany maria amb un motlle desmontable de 24 cm. El fet d'haver-lo de folrar amb paper d'alumini em va suposar molt de temps ( a més a més del patiment que pugués entrar aigua ...) però em fa por que si el faig en un motlle normal tan gran destrossi el pastís quan el vulgui desmotllar. És gaire complicat o hi ha algun "truquillo" ? moltes gràcies per compartir les receptes i consells .

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Pilar!
      Suposo que et refereixes a si és complicat posar el paper vegetal al motlle. Doncs la veritat és que és molt fàcil, ni tan sols l'has de tallar: untes el motlle amb una mica de mantega o esprai de rebosteria i hi poses el paper. Pressiones una mica les vores perquè s'enganxi i hi puguis posar la massa i ja està. Per desemmotllar-lo simplement estires el paper cap dalt i et surt el pastís sencer.
      De fet, a mi m'agrada molt com queda així. Les arrugues que veus en aquest pastís (jo ho recomano per aquest pastís concret, no pel New York Cheesecake) són pel paper, i li dona un toc rústic genial.
      Gràcies per seguir-me. Petons!

      Suprimeix
    2. Moltes gràcies Pili per la teva ràpida resposta. Em referia a treure un NY Cheesecake fent-lo al bany maria amb un motlle normal . Acabo d'anar a mirar el teu i veig que està fet amb un motlle desmontable però no al bany maria: tot i això té un aspecte fantàstic, molt cremòs com un flam que gairebé es desf`à a la boca ; és així,la textura , no ? . Em feia por que si no el faig el NY cheesecake al bany maria quedès molt ressec. Però ara, seguiré la teva proposta i quedarà fantàstic. Per descomptat, també provaré aquest Japanese ;) . Moltes gràcies i petons.

      Suprimeix
    3. Jo el NY Cheesecake no el faria amb un motlle normal, perquè se't trencaria en treure'l. Com has vist a la meva recepta, el faig amb un desmuntable i sense bany maria. I sí, queda molt cremós (tot i que amb les quantitats que poso a la recepta és un pastís que omple molt, és contundent).
      Ja veuràs com el Japanese és una passada (a mi és el que més m'agrada, és com aquells que venen al super, però molt més bo).
      Petons!

      Suprimeix
    4. Hola Pili ! aquesta tarda he fet el pastís Japanese ( no he pogut aguantar més ...) i realment és una passada!! No he pugut esperar les 6 hores a la nevera i després d'una he hagut de provar un tall. Està boníssim i super esponjós. L' he fet amb un parell de motlles: un rodó de 15 i un altre rectangular de 23 i la mida ha anat bastant bé . He omplert els motlles fins a dos dits de la superfície; Com que no estava segura de fins a on havia d'arribar la massa ( per si es surtia ). Ho he fet bé ? o cal omplir tot el motlle per qué pugi més ? .
      Moltes gràcies novament per compartir receptes i consells. Realment és un dels meus pastissos preferits ( suposo que demà encara estarà més bó). Encara falta que ho tastin els meus "catadors oficials" ( no els he pogut esperar ), però de ben segur els encantarà. Petons.

      Suprimeix
    5. Hola Pilar!!
      M'alegra que t'hagi agradat! (dels de formatge, és el meu favorit...).
      Doncs el que em preguntes, depèn de la fondària dels motlles. Però si hi vas posar el paper vegetal tal i com et vaig explicar, pots posar massa quasi fins al límit del motlle, ja que el paper la protegeix.
      Espero que també hagués agradat als teus convidats!!
      Petons i gràcies de nou per seguir-me.

      Suprimeix
    6. Moltes gràcies pel teu aclariment ! OK. per la propera omplirè una mica més els motlles, així creixerà una mica més. Et puc ben assegurar que els "convidats" van quedar ben encantats ! Petons !

      Suprimeix
    7. Hola Pili ! Ja tornem a la rutina ... i poder gaudir de la rebosteria. Resulta que he tornat a fer el pastís , però aquesta vegada se m'ha esquerdat per sobre. Ho he posat to igual dins dels motlles amb aigua , 50 minuts ... pot ser és que aquest cop em pugui haver passat una mica de la temperatura ? Ains ... quina mala pata . Això sí, de bo estarà bo segur , com el primer ! Petons !!

      Suprimeix
    8. Hola Pilar!
      Doncs posaria la mà al foc que ha estat per la temperatura, perquè creix massa ràpid i llavors s'esquerda. A mi em va passar una vegada amb el New York Cheesecake i era per això, però com que a sobre hi vaig posar la melmelada, no se'n va adonar ningú, jeje. ;-)
      Petons!

      Suprimeix
    9. Moltes gràcies Pili; la propera vegada vigilaré més la temperatura. Per cert ! estava boníiiissim ! Prenc nota del "truquillo" de la cobertura. Petons !

      Suprimeix
  19. Ara em poso a fer-lo. Jo no hi posaré cobertura de cap tipus avui. És per un dinar amb gent gran i no convé . Però quan el repeteixi el faré amb tots els ets i uts. Ja et diré com ha quedat.
    Ptnts
    Dolça

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Genial M. Glòria! Ja veuràs com agrada igualment. De totes maneres, sempre pots posar la melmelada a banda i si hi ha algú que no té problemes de sucre, se'n pot posar ;-)
      Petons

      Suprimeix