Amanida de pera, formatge blau i nous caramelitzades

Ara que ve l'estiu, la dieta i el "caloret", és el moment ideal per variar una mica les amanides, que sovint sempre acabem fent de la mateixa manera, i així els donem un toc diferent. Aquesta està boníssima, de les millors que he tastat últimament. Crec que la vaig treure d'un llibre que era tot d'amanides, em vaig apuntar els ingredients i ara no aconsegueixo recordar quin llibre era...

Ingredients:

Per les nous caramelitzades:

- 4 c/s de sucre

- 1 c/s d'aigua

- Un pessic de sal

- Un pessic de pebre negre

- 150 grams de nous

Per la salsa:

-  150 gr. de gerds

- 60 ml d'oli d'oliva

- 1 c/s de vinagre de Mòdena

- 1 dent d'all

- 1 c/p de suc de llimona

- Sal, pebre

Per l'amanida:

- 400 gr. d'enciam (de mescla si pot ser)

- 2 peres

- 150 gr. de gerds frescos (o congelats, jo en tinc sempre, perquè a vegades costa de trobar-ne de frescos)

- 150 gr. de formatge blau

* c/s Cullerada sopera

* c/p Cullerada de postre

Elaboració:

1- Preparem les nous caramelitzades: Posem el sucre, l'aigua, la sal i el pebre en una paella a foc mig durant uns 5 minuts, fins que es comenci a formar el caramel. Seguidament hi afegim les nous i remenem perquè quedin ben cobertes. Retirem del foc i reservem sobre paper vegetal.

2- Preparem la salsa: Posem tots els ingredients en un pot i mesclem amb una batedora elèctrica. 

3- Preparem l'amanida: Pelem i tallem les peres a daus. Presentem l'amanida en una safata o en plats individuals: posem l'enciam, afegim la pera, els gerds, les nous caramelitzades i el formatge blau. Amanim i servim.

Llegir més...

Amanida de pasta amb tomàquet natural i parmesà

Ja torno a ser aquí! De fet, no tenia intenció de fer vacances del bloc a l'agost, però no sé què ha passat que no me n'he adonat i he desaparegut un mes (fins i tot de les xarxes socials, la veritat és que necessitava un "break").

Mireu quin plat més fàcil de pasta. I és una amanida!! Aquesta recepta me la va dir la meva germana Emma (en realitat ella és la cocinillas de la família, no jo). És que m'encanta la pasta, és tan agraïda! I la podeu preparar una mica més calòrica, com el pastís d'espaguetis o les bicis amb espinacs, panses i pinyons, o podeu fer una versió més lleugera com aquesta.

Aquesta és ideal per fer-la a l'estiu, ara que sembla que per fi ha arribat (perquè a l'agost no ha fet calor, però ara no hi ha qui ho aguanti...).

Ingredients (per a 2 racions):

- 200 gr. de la pasta que us agradi

- 2 o 3 tomàquets grans

- Formatge parmesà ratllat

- Oli d'oliva, sal, pebre negre, orenga

Elaboració:

1- Bullim la pasta seguint les instruccions del fabricant. Escorrem i reservem a la nevera fins l'hora de servir (afegim un raig d'oli perquè no s'enganxi).

2- En un bol, ratllem els tomàquets. Afegim un raig d'oli, sal, pebre i orenga al gust.

3- "Amanim" la pasta amb el tomàquet i afegim formatge ratllat per sobre.

4- Gaudim del nostre saludable àpat!!

Llegir més...

Galets farcits als 4 formatges...

Quan arriba nadal i veig aquells plats de sopa de galets, eggghhhhsss! Perdoneu-me, però és que no m'agrada la sopa, i amb els galets encara menys... Bé, em dec estar fent gran, perquè ara ja em comença a agradar (tot i que no m'entusiasma), però de moment segueixo sense menjar sopa de galets per nadal. Per mi la pasta s'ha de menjar amb sofregits de tomàquet, formatge... no amb aigua! ;-)

Aquesta recepta l'he tret de Kanela y Limón. Quan la vaig veure, vaig pensar: uaaaau! immillorable, aquesta l'he de fer! I és que així sí que es poden menjar els galets! Com tot el que proposa la Cristina, a més de ser visualment un espectacle, sempre està deliciós.

Ingredients:

- 20 galets (o lumaconi, no en tenia ni idea que es deien així...)

Per al farcit de la pasta:

- 250 gr. de formatge mozzarella ratllat

- 100 gr. de formatge feta

- 30 gr. de formatge parmesà ratllat

- 60 gr. de formatge semicurat ratllat

- 70 gr. de pernil dolç a daus petits

- Un ou batut

Per la salsa de tomàquet:

- 500 gr. tomàquet triturat

- 150 gr. de ceba picada 

- 30 gr. de concentrat de tomàquet (jo el vaig trobar al Mercadona)

 - Un gra d'all 

- Una culleradeta d'orenga

 - Una culleradeta de sucre

 - Oli d'oliva 

- Sal i pebre

Elaboració: 

1- Preparem la salsa de tomàquet: piquem l'all i la ceba. Ho sofregim en una paella amb un raig d'oli. Quan la ceba estigui daurada, afegim el tomàquet i coem a foc mig durant una mitja hora aproximadament, remenant de tant en tant. Finalment afegim la sal, el pebre, el sucre i l'orenga. Ho deixem un parell de minuts més i ja tenim la salsa de tomàquet llesta.

2- Mentre es va fent el tomàquet, preparem el farcit dels lumaconi: posem tots els ingredients en un bol i els mesclem bé (amb les mans mateix, però ben netes, eh?).

3- Fem els galets: els bullim amb aigua abundant, amb aigua amb sal i una fulla de llorer (opcional, clar), durant el temps que ens indiqui el fabricant.

4- Farcim els galets. Posem la salsa de tomàquet en una safata que pugui anar al forn i a sobre hi repartim els galets farcits (no us els mengeu encara, aguanteu!).

5- Enfornem a 180ºC, durant uns 15 minuts.

6- Ataquem els galets, sense compassió, jajaja!!! 

Llegir més...

Pasta de full farcida de pernil i formatge

Ja feia massa dies que no publicava res amb pasta de full! No hi ha res més versàtil al món: i és igual si fas recepta dolça o salada, és matemàticament impossible que una recepta amb pasta de full us surti malament. De fet, el pastís de poma o "clàssic dels clàssics", crec que va ser el primer pastís que vaig fer a la meva vida i no ha deixat mai de ser un dels meus favorits.

Aquesta recepta d'avui se'm va ocórrer un dia que no sabíem què fer per sopar (perdoneu les fotos, amb la llum de la cuina em costa molt que em surtin en condicions...). Jo ho vaig fer amb pernil i formatge, però es pot farcir del que més us agradi. Com ja us he dit, és impossible que quedi malament.



Ingredients:

- 1 paquet de pasta de full (o dos si el voleu fer més gran)
- Pernil salat (o dolç)
- Formatge
- Ou batut

Elaboració:

1- Estirem la pasta de full sobre el taulell mentre escalfem el forn a 200ºC. Podem aprofitar el mateix paper vegetal que porta la massa.

2- Partim la massa per la meitat i en una de les parts hi posem el pernil, deixant una mica d'espai per les vores. A sobre hi posem el formatge.

3- Pintem les vores amb l'ou batut. Posem a sobre l'altra meitat de massa i dobleguem les vores per segellar-ho. Pintem també per sobre de la massa amb l'ou batut.

4- Coem al forn uns 15-20 minuts, fins que estigui daurat.

5- Fàcil, fàcil, no? ;-)

Llegir més...

Iogurt de cheesecake (mini pastís de formatge)

Aquests iogurts o "mini cheesecakes" li encanten a la meva germana Emma! Aquest és un d'aquells postres ideals per si tens un dinar, perquè s'ha de preparar el dia abans. Així el dia del dinar no heu de pensar en el postre, que no hi ha res pitjor que tenir convidats a casa i estar l'hora abans que arribin volant per la cuina...

No recordo d'on vaig treure la recepta, crec que vaig fer una mescla de dues receptes que vaig trobar per Internet, però no recordo quines.

Aquí teniu més receptes de pastís de formatge, també molt bones:

- New York Cheesecake

- Pastís de formatge esponjós (Cotton Soft Japanese Cheesecake)

Ingredients (per uns 12 o 13 gotets):

- 200 gr. de galetes Digestive

- 65 gr. de mantega

- Un sobre de quallada (jo li dic "cuajada", em sona estrany en català...)

- 260 gr. de llet

- 2 ous

- 500 gr. de Mascarpone (o Philadelphia si no en teniu)

- 160 gr. de sucre

- 240 gr. de nata de muntar

- Melmelada de maduixes

Elaboració:

1- Preparem la base: triturem les galetes en un morter, picadora... i desfem la mantega al microones. Ho mesclem tot fins que quedi una pasta homogènia. Repartim la mescla als gotets i pressionem perquè quedi atapeït (jo ho faig amb un altre got, una mica més petit). Ho reservem a la nevera.

2- Posem en un recipient la llet i la quallada i remenem.

3- Posem a escalfar al foc la resta d'ingredients (ous, Mascarpone, sucre i nata). Remenem perquè no s'enganxi. Quan comença a bullir, afegim la llet i seguim remenant. Quan torni a bullir, ho retirem del foc.

4- Repartim el "iogurt" als gotets que tenen la base de galetes. Els tornem a posar dins la nevera fins l'endemà, que serà quan hi posarem la melmelada per sobre.

5- Si passen un parell de dies encara estan més bons...

Llegir més...

Broquetes de tomàquet xerri i mozzarella

Que en són de guapets aquests ossets panda!!! Doncs han vingut de molt lluny, del Japó!! Me'ls va portar la Irina quan hi va estar de viatge l'any passat i em van encantar (gràcies Irina!).

La recepta que us porto avui és ben fàcil i ràpida, que últimament no tinc gaire temps de posar-me a la cuina - i això que de ganes no me'n falten... També podeu fer la versió amanida amb tomàquet normal i mozzarella gran, però així es pot posar a la taula per picar un diumenge.

Ingredients:

- Tomàquets xerri

- Boles petites de mozarella*

- Olivada (paté d'oliva negra)

- Oli d'oliva

- Sal maldon (opcional)

* Les boles de mozzarella les compro al Mercadona o al Corte Inglés

Elaboració:

1- Partim els tomàquets xerri per la meitat i els disposem sobre un plat.

2- Afegim una mica d'olivada sobre els tomàquets, posem la mozzarela i ho enganxem amb un escuradents (o li demaneu a la Irina que us porti uns ossets panda com aquests la propera vegada que vagi al Japó, jejeje).

3- Afegim un raig d'oli i una mica de sal maldon (opcional).

4- No estan irresistibles?

Llegir més...

Amanida de pistatxos, taronja i formatge de cabra (i un tomb pel Bcn & Cake)

Ahir vaig estar a la BCN and CAKE, la gran fira de la rebosteria creativa de Barcelona. Em va agradar molt, us ho recomano als que us agradi aquest món (des d'aquí aprofito per donar les gràcies al Jesu per acompanyar-me, que ja té el cel guanyat... és un sol!). Hi havia més de cent estands, plens de tot el que us pugueu imaginar: motlles i més motlles, colorants, galetes, cupcakes, pastissos de fondant, tota classe d'eines, davantals d'allò més original...

La fira em va encantar, però el millor va ser tenir l'ocasió de conéixer l'Alma, d'Objetivo, Cupcake perfecto, una de les bloggers més mediàtiques de la xarxa. És simpatiquíssima i transmet energia positiva, i sembla que no es cansi mai. Tinc els seus dos llibres, però com que no els vaig dur, vaig comprar el calendari perquè me'l signés, i ja el tinc penjat a la cuina, jeje. El Jesu també va voler sortir a la foto: jo segueixo l'Alma pels pastissos i el Jesu perquè ella també és maratoniana! Va fer la marató de València en 3 hores 38 minuts (impressionant!) i ha aprofitat l'estada a Barcelona per córrer avui mateix la Jean Bouin (segur que també haurà fet un temps espectacular...).

Momentazo Alma!!!

Aquí teniu unes quantes fotos d'alguns dels pastissos. N'hi ha alguns que són espectaculars. Realment hi ha hores i hores de feina...

 

       

        

 

       

 

Genials, no? I com que de pastissos va la cosa, avui us porto una amanida, jajaja! Anem per la recepta: ja sé què esteu pensant: "on va ara aquesta flipada amb una amanida? Amb aquest fred que fa!". I jo us dic que teniu raó, però és que com que tots ens hem engreixat 20kg aquest estiu amb tant de braç de gitano, puddings, crumbles i demés, ara toca comportar-se! A més, les taronges a l'estiu no valen res... 

Aquesta recepta la vaig trobar a Directo al paladar i és una combinació genial, però si no us agraden els espinacs, la podeu fer amb l'enciam que us agradi.

Ingredients:

- Espinacs

- Un grapat de pistatxos

- Formatge de cabra

- Taronja

- Sal, oli, vinagre

Elaboració:

1- En un plat posem els espinacs. Pelem la taronja, tallem els gallons per la meitat i els posem per sobre.

2- Repartim el formatge de cabra tallat fi.

3- Pelem un grapat de pistatxos i els repartim sobre l'amanida (un altre grapat ens l'haurem cruspit mentre ho preparem: jo tinc la teoria que els pistatxos deuen portar nicotina o alguna substància addictiva per l'estil, perquè quan en tastes un et quedes com obsessionat i no pots parar de menjar-ne, jajaja).

4- Amanim al gust i ja està!

5- De postre podem anar alguna cosa lleugera... un bread and butter pudding,  un pastís "Huesitos", o un cotton soft japanese cake, per compensar, jajaja!

Llegir més...

Tapa de formatge i codonyat

Després de la feinada que us vaig donar la setmana passada enganxant Lacasitos al braç de gitano (no em digueu que no és el braç més bonic que heu vist mai!), aquesta setmana us porto una idea ben fàcil per als qui us agradi el contrast de dolç i salat. 

Ingredients:

 

- Codonyat

- Formatge curat. Jo no en tenia i vaig utilitzar un formatge semi curat de cabra, i també va quedar molt bo, però m'agrada més amb formatge una mica més fort.

Elaboració:

1- Fem talls de codonyat i de formatge. Els superposem fent capes: una de formatge, una de codonyat, una de formatge i una de codonyat.

2-  Si tenim talladors com els que veieu a la foto inferior (jo els vaig comprar a la botiga Casa), els tallem i els servim al plat. Si no en tenim, els tallem en la forma que vulguem (més fàcil quadrats o triangles). 

3- Els bocins que han sobrat, ni us passi pel cap llençar-los! Els podeu posar, per exemple, en una amanida: quedarà boníssima!

Llegir més...

Cotton soft Japanese cheesecake (pastís de formatge esponjós!)

Aiiiiiiii... quina cosa més boooooona!!! Recordeu el Cheesecake? Fet amb 900 gr. de Philadelphia (...). Mira que està deliciós, amb aquelles galetes digestive a la base i la melmelada de maduixes... Doncs aquest m'agrada més!! Perquè és esponjós, impressionant! Aquest pastís de formatge és la rèplica casolana (molt millor, evidentment) d'aquells mini pastissos de formatge que venen als supermercats. I té aquest nom tan genial: "Cotton soft Japanese cheesecake" o, el que ve a ser el mateix, "pastís de formatge esponjós que deu ser típic al Japó o igual no"... La recepta l'he tret del bloc Cupcakelosophy de la Davinia, que sempre prepara uns dolços boníssims...

Aquest pastís es fa al forn al bany maria, així que heu de tenir en compte que necessitareu una safata que sigui apta per al forn que omplireu d'aigua i dins hi posareu el motlle amb el pastís.

Una altra cosa important és que si el feu quan teniu convidats, l'heu de preparar el dia abans, ja que necessita unes quantes hores de repòs (i al final va millor perquè el dia del dinar/sopar ja tens el postre fet).

Les cireres me les va regalar la meva germana Emma "perquè fés algun postre", jeje

Ingredients per un motlle d'uns 22cm (veure notes al final):

- 140 gr. de sucre

- 6 clares d'ou

- 6 rovells d'ou

- 1/4 c/p de cremor tàrtar (veure notes al final)

- 50 gr. de mantega

- 250 gr. de formatge tipus Philadelphia. Igual que la Davinia, jo vaig utilitzar Mascarpone.

- 100 ml de llet

- 60 gr. de farina de rebosteria (per ex. la "harina bizcochona" del Mercadona) o farina normal

- 20 gr. de Maizena (farina de blat de moro)

- 1/4 c/p de sal

Per decorar:
- Cireres en almívar, melmelada de maduixes... el que més us agradi.

* c/p cullerada de postre

Elaboració:

1-  Escalfem el forn a 160ºC.

2- En un cassó posem la mantega a daus, el formatge i la llet. Ho posem a foc baix i remenem sense parar fins que s'hagi desfet tot. Una altra opció (per assegurar-nos que no se'ns cremi) és fer-ho al bany maria, però jo no tinc paciència i prefereixo fer-ho així. Si aneu amb compte, no tindreu cap problema. 

3- Una vegada estigui tot desfet, retirem del foc i deixem refredar. Ho podem canviar de bol perquè es refredi més ràpid.

4- Mentre esperem que es refredi, muntem les clares a punt de neu: les posem en un bol i batem. Quan comencen a fer espuma, afegim el cremor tàrtar (o el suc de llimona) i seguim batent. Quan comencen a estar més consistents, anem afegint el sucre poc a poc (una cullerada sopera cada 15 segons, fins acabar-lo). Seguim batent fins que quedin "stiff peaks", que no és més que el que veieu a la foto següent: les clares ben dures (si doneu la volta al bol, no cauran a terra):

5- Quan el formatge, llet i mantega ja estan freds, afegim la farina, els rovells, la Maizena i la sal. Ho mesclem bé amb una batedora (de mà o elèctrica).

6- És el moment d'afegir les clares a punt de neu a la mescla anterior: amb molt de compte, les afegim en dues o tres vegades, remenant amb una espàtula de silicona, amb moviments circulars i de baix cap a dalt.

7- Mentrestant, posem aigua a bullir en un cassó (per al bany maria).

8- Preparem el motlle: el folrem per dintre amb paper vegetal, assegurant-nos que surti per dalt per quan el pastís pugi. Podeu untar el motlle amb una mica de mantega perquè el paper s'enganxi (jo utilitzo esprai antiadherent de rebosteria).

9- Posem la safata per al bany maria al forn. A sobre hi posem el motlle amb el pastís i afegim l'aigua bullint (a la safata clar, no al pastís, jajaja!). 

10- Fornegem durant una hora i mitja aproximadament. En el meu cas, com que vaig utilitzar dos motlles, amb 40 minuts en vaig tenir prou. Com sempre, vaig posar calor per baix i els últims 5 minuts també per dalt. El truc per saber si està cuit és punxar amb un escuradents. Si utilitzeu un motlle com el de la Davinia (de 22cm) el temps s'aproparà al que diu ella (una hora i mitja aprox.), però si feu dos pastissos més petits, amb la meitat de temps en tindreu prou. Si l'aigua s'evapora, en podeu afegir més, prèviament escalfada.

11- Feta la prova de l'escuradents, apaguem el forn, obrim una mica la porta i deixem refredar. No podem treure el pastís del forn fins que no estigui fred del tot!! (2 o 3 hores).

12- Quan estigui fred del tot, el posem a la nevera, tapat amb paper film, i el deixem reposar unes 6 hores.

13- Quan ja no ens quedin ungles (ens les haurem menjat totes d'un atac de nervis esperant que el pastís estigui...) ja ens el podem cruspir!

Es conserva uns 5 dies a la nevera.

Diu la Davinia.

Perquè no ho he pogut comprovar: a casa dura un dia i mig com a màxim... i som dos! ;-)

Notes:
- He fet dues vegades el pastís: una utilitzant un motlle de 18cm i un altre rectangular (aquest últim em va quedar massa baix...) i un altre dia vaig tornar a utilitzar el motlle de 18cm i unes flameres individuals.

- Si no teniu cremor tàrtar no passa res, poseu-hi unes gotes de suc de llimona. El cremor tàrtar s'utilitza per estabilitzar les clares quan les muntem a punt de neu i el podeu trobar en botigues de rebosteria.

- Si utilitzeu un motlle desmuntable, l'haureu de folrar per fora amb paper d'alumini perquè no hi entri aigua quan el poseu al bany maria.

Llegir més...

Per sopar: torrades amb melmelada de figues, pernil i formatge

Un dia no sabia què fer per sopar però em venia de gust alguna cosa diferent. Vaig recórrer al repertori de "receptes per provar de fer" (que ja en dec tenir uns 10 milions...) i vaig trobar aquesta idea al fantàstic bloc de la Sonia, L'Exquisit, i em va encantar (com totes les receptes que fa!).

Aquestes torrades es preparen molt ràpid i queden delicioses, amb el contrast de dolç i salat. Em segueixo preguntant com vam poder viure tant de temps sense Internet... ;-) i sense tots aquests blocs, que ens permeten buscar i alhora compartir informació de qualsevol tipus, ja siguin receptes de cuina, moda, esport... o qualsevol altre tema que ens interessi.

Ingredients:

- Llesques de pa de pagès

- Pernil salat, tallat fi

- Formatge manxec (jo no en tenia i hi vaig posar semi curat de cabra... boníssim!)

- Melmelada de figues

Elaboració:

1- Untem el pa amb la melmelada, posem el pernil i el formatge per sobre i ho posem al grill.

2- Servim calent.

3- Impressionant...

Podem acompanyar amb patates xips, amanida...

Llegir més...