Recent Posts

diumenge, 1 de juliol de 2012

New York Cheesecake (pastís de formatge)


Ja he estrenat la Kitchenaid! Feia un mes i mig que l'esperava (hi ha colors difícils d'aconseguir) i us he de dir que l'espera ha valgut la pena: és fantàstica!!!. Aquesta és la primera recepta que hi he fet i us asseguro que ens va a encantar a tots!! Dissabte passat vam anar a dinar a casa de la meva germana gran i jo vaig dir-li: "eeepp, no feu postres, que les duré jo, que he d'estrenar la Kitchenaid!" (la frase no calia, perquè SEMPRE les duc jo, jeje). En fi, que com que vaig haver de tallar un tros de pastís per fer les fotos, aquest tros ja no el vam tornar a encaixar al pastís... el Jesu i jo no ens vam poder resistir i ens el vam cruspir mentre dèiem "uauuuu, que booooo!".
La recepta, que he tret de La receta de la felicidad (confio a cegues en tot el que fa, sempre surten bones!) i he adaptat una mica, és la del típic pastís de formatge americà i està deliciós!! És ideal fer-lo d'un dia per l'altre, està molt més bo.


Ingredients (per un motlle d'uns 22 cm):*
Per la base:
- 300 gr. de galetes Digestive (a mi m'agrada una bona base de galetes!)
- 100 gr. de mantega
Pel pastís:
- 900 gr. de Philadelphia (light, jajajaja!)
- 200 ml. de iogurt grec (sense sucre)
- 250 gr. de sucre
- 3 ous
- El suc de mitja llimona
- 3 cullerades soperes de farina de rebosteria
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- Mig pot (o la quantitat que us sembli, va a gustos) de melmelada. Jo l'he posat de maduixa, per fer el típic "strawberry cheesecake", però podeu posar-hi la que més us agradi.

*Edició del 2 de setembre: Després d'haver fet uns quants cheesecakes, els meus catadors professionals (Jesu, Nelson, Emma, Laura...) i jo hem decidit que aquest pastís queda millor si el fem menys gruixut: o sigui que el podeu fer amb la meitat dels ingredients i el motlle de 22 cm (excepte els de la base de galetes, que serà igual o en poseu 2/3 parts), o bé poseu les quantitats que indico i utilitzeu un motlle més gran. No és que surti més bo si el fem més prim sinó que, com que és un pastís que atipa bastant (és formatge!) si el fem menys gruixut queda més "lleuger". ;-)

Uhhhmmm, si posat aquí al plat i amb la cullera i tot... qui s'hi pot resistir?

Preparació:
1- Preescalfem el forn a 200ºC
2- Triturem les galetes (amb un robot de cuina, batedora elèctrica o posant-les dins una bossa i aixafant-les amb un corró) i les barregem amb la mantega, que haurem desfet al microones. Aquesta és la textura que us quedarà (he d'admetre que me'n vaig menjar dues cullerades sense remordiments, quina cosa més bona!):

 
3- Agafem un motlle desemmotllable i posem paper vegetal a la base abans de muntar-lo. Això és opcional, jo ho faig perquè així m'asseguro que no s'enganxa el pastís i el puc treure molt fàcilment del motlle. Posem la barreja de galetes i mantega sobre el paper vegetal i ho aixafem bé (jo he utilitzat un got perquè quedi ben premsat).
4- En un bol (o a la Kitchenaaaaaaid!!!) batem el formatge. Afegim el sucre, el iogurt, la vainilla, el suc de llimona i la farina, fins que quedi tot ben incorporat.
5- Afegim els ous, un a un, sense batre massa, ja que la massa agafaria aire i es desinflaria.
6- Posem la mescla al motlle, sobre la base de galetes. Ho coem al forn (jo només hi poso calor per baix, que el meu "carbonet" es torna boig quan li poso a partir de 200ºC) durant 10 minuts. Passat aquest temps baixem la temperatura a 90ºC i ho coem durant una hora més.*
7- Apaguem el forn i deixem refredar el pastís vàries hores sense obrir la porta (en teoria en cap moment heu d'obrir la porta, però jo ho he fet i no ha passat res!). Quan ho apagueu, veureu que la textura queda com un flam, és perfectament normal.
8- Una vegada hagi refredat, el posem a la nevera tota la nit (veureu que l'endemà la textura ja serà la típica del pastís i us morireu de ganes de provar-lo...).
9- Posem la melmelada a sobre (queda més vistós amb melmelada que tingui trossets de fruita) i... a menjaaaaaar!!!

* La recepta original diu que en baixar la temperatura del forn a 90ºC s'ha de tenir 30 minuts més, però jo ho vaig deixar una hora, ja que en passar els 30 minuts em semblava que estava molt cru. 

La prova del delicte: el pastís no va arribar sencer a casa l'Emma... Per cert, heu vist quin repartidor tan cuco? 

I ara és quan no puc evitar posar una foto de la Kitchenaid: no em digueu que no és divina, jajaja!


4 comentaris:

  1. mmmmm...gracies que el philadelfia és light que si no....una pinta boníssima, amb ganes de provar-lo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Àngels, aquest pastís l'has de fer (també,jeje): és molt fàcil i queda però boníssim! Tots van quedar al·lucinats quan van fer el primer mos (pregunta-li a l'Emma què va dir quan el va provar!).
      Petonet!

      Suprimeix
  2. Nena nena nena... quina enveja hem fas!!!!! jo tb' vull la KA!!!! serà meva... ji ji ji. Per cert, ets una pija ji ji ji, quina espàtula més divina, amb el seu diamant je je je!!. El pastís segur que estava deliciós, això no ho dubto en absolut. Ah! m'encanta la capçalera amb les fotos, una vegada ho vaig intentar fer i no me'n vaig sortir...
    Petons guapa!
    Sandra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una passada la KA!! Però tu no et pots queixar, que tens la Thermomix, jeje!
      El pastís, espectacular. Demà tenim un sopar i l'he tornat a fer (a més va molt bé que el pots preparar el dia abans, a més és recomanable).
      La capcalera és un gadget de blogger, és molt fàcil de posar, és al llistat dels gadgets (truca'm si vols que et doni un cop de mà).
      Petons guapa!!

      Suprimeix