Recent Posts

diumenge, 14 d’abril de 2013

Pastís de galetes, nutella i ametlles


No em digueu que no fa llàstima menjar-se aquest pastís... Doncs, sincerament, us diré que només em va fer pena quan li vaig fer el primer tall (entre la llaçada i tota la parafernàlia, em feia llàstima...), però quan li vam pegar la primera queixalada, es va acabar la compassió, jajaja! Trobo que aquest pastís és la versió "pija" del típic de galetes amb xocolata desfeta de tota la vida.



La recepta la vaig adaptar del blog de la Maria Lunarillos, que té una de les botigues de material de rebosteria online més xules que he vist. De fet, a la seva botiga m'hi vaig comprar la meva adorable Kitchenaid... ;-)

És tan bonica...

Ingredients:
- Galetes de canyella (tipus Napolitanes). Jo vaig utilitzar quasi una capsa.
- Nutella o Nocilla, depèn "de qui sigueu" (jo sóc de Nutella...)
- Llet a temperatura ambient
- Ametlles picades torrades
- Sucre rosa (veure notes al final)
- Una cinta per fer el llaç, unes flors de violeta. Ok, ok, això no cal, només és per fer la foto...

Elaboració:
1- Més fàcil, impossible: Anem sucant les galetes a la llet i les posem en una safata, alternant capes de Nutella i galetes. La Nutella la podeu posar uns segons al microones si està massa sòlida.
2- Acabem l'última capa amb Nutella. Escampem sobre les ametlles i el sucre de colors.
3- Untem els laterals del pastís amb Nutella i ho cobrim amb galetes.
4- Fem el llaç amb gràcia i a sobre hi posem tres violetes. Ok, ok, això també és opcional, només és per fer fer la foto o presentar el pastís...



Notes:
- Les ametlles picades: jo tenia a casa una bossa d'aquestes d'ametlles a daus i les vaig torrar una mica al forn.
- La versió de la María Lunarillos porta licor. Podeu consultar la seva recepta si la voleu fer així.
- El sucre rosa el podeu comprar ja fet, o bé seguir les instruccions de la Morgana.
- Si per alguna d'aquelles estranyes casualitats de la vida us sobrés una mica de pastís, no el guardeu a la nevera, ja que la Nutella es faria dura com una pedra i enlloc de menjar-nos el pastís el podríeu utilitzar per fer una paret...




6 comentaris:

  1. es precios, i faci i boo!!! m'encanta!! petons

    ResponSuprimeix
  2. Ostres pili... aquí m'has mort... però quina PRECIOSITAT DE PASTÍS!!!!!!! M'ENCANTAAAAAAAAAAAA!!!! que bonic i que bo ha d'estar. Un 20! per la pesentació i tot el menage... ejem... ejem... ja ja ja ja!!.
    Petons, sandra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jajajajajajajajajaja, sabia que t'agradaria Sandra! He de reconèixer que em vaig quedar molt contenta de com va quedar la presentació i les fotos (el meu home em va haver d'ajudar amb el llaç, relliscava i no hi havia manera...).
      Ens veiem dimecres guapa!!

      Suprimeix
  3. És de superprincess. Les nenes de casa, com diuen elles, "fliparien"!!! Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Mònica! La veritat és que és un dels pastissos més "resultons" i fàcils que he fet...
      Petons!

      Suprimeix