Recent Posts

diumenge, 18 de novembre de 2012

Hamburguesa "pija" o "a la Lomana"



Avui us porto una manera diferent de preparar hamburguesa (i amb menys calories que si la feu amb pa d'hamburguesa, jeje). Aquesta recepta me la va passar la Camino, a qui li encanta cuinar i provar noves receptes (moltes gràcies per seguir-me i per les teves idees, entre tots m'ajudeu a cuinar i a donar-li forma al blog!). Ella la va treure de Cocinar para 2, però l'original ve del Falsarius Chef, tots dos tenen uns blogs genials, plens de receptes fàcils i molt originals.



Ingredients (per a 2 hamburgueses):
- 4 neules (neules?? no sé si és així en català... en fi, "obleas") per a crestes (eeiiinnn?? què em passa avui amb l'idioma? són "empanadillas"). Us poso la foto perquè m'estic embolicant... Neules per a crestes = "obleas para empanadillas". Per als analfabets com jo en aquest ingredient (no n'havia comprat mai abans), hi ha dues mides; doncs heu d'agafar la gran (la que al sobre posa "280gr.").
- 2 hamburgueses
- Quètxup (avui m'estic passant, que estranya queda aquesta paraula escrita...) i/o mostassa
- 2 talls de formatge (la mozzarella en talls va molt bé perquè ja és rodona, però podeu utilitzar el formatge que més us agradi)
- Oli d'oliva
- Ou per per pintar (opcional)
- Per acompanyar: Versió light - amanida. Versió "jo no compto calories" - patates fregides oel que us vingui de gust

Aquí teniu la foto de les "neules per a crestes" o "obleas para empanadillas" (mira que sona estrany "neules per a crestes", algú sap si realment es diuen així en català?):


Preparació:
1-  Escalfem el forn a 200ºC.
2- Posem una mica d'oli en una paella i marquem les hamburgueses per les dues cares. Les reservem sobre paper absorbent.
3- Posem dues neules sobre paper vegetal o d'alumini i les punxem una mica amb una forquilla. Afegim una mica de quètxup (o mostassa), posem a sobre les hamburgueses (és millor si s'han refredat una mica, per no estovar massa les crestes) i el formatge.



4- Posem les altres neules sobre, segellem pressionant la vora amb una forquilla o amb els dits i tornem a punxar la massa.
5- Pintem amb ou per sobre (opcional, però queda més bonic perquè queda brillant)
6- Coem al forn uns 15-20 minuts, fins que veiem que té un color ben daurat
7- Acompanyem amb l'amanida o les patates (o totes dues coses...), depenent de si triem la versió "light" o la versió "jo no compto calories".


9 comentaris:

  1. quin embolic amb els noms oi, jo també em lio a vegades. Doncs em semblen fantasticament delicioses, originals, una mica pijes, si, però això li dona el toc de luxe a la recepta! m'agrada molt! petons

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. jeje, tens raó Roser, a vegades em costa escriure en català correcte... La veritat és que és una manera força original de preparar l'hamburguesa.
      Petons!!

      Suprimeix
  2. Qué xula!!!!mmmmm....ja tinc ganes de fer-la!
    Jo les oblees les faig servir per fer minipizzes, d'aperitiu queden genials, només possant carbassó laminat fi, especies i quan ja està gairebé cuit, rulo de cabra d'aquell petit...mmmm

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja sabia jo que t'agradaria Àngels!
      Molt bona idea les minipizzes amb el carbassó, ho provaré! Deu estar boníssim!! Gràcies per la idea!

      Suprimeix
  3. Quina recepta més original!!!! m'encanta!. Hem quedo amb el nom de Lomana ja ja ja!!!! i amb forquilla i ganivet per suposat je je je!!.
    Escolta, i aquestes estovalles??? TENS DE TOT NENA!!!! JA JA JA!!!. Ah! i el berenar quan vulguis, les pastetes les porto jo! ji ji ji.
    Petons, Sandra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. jajajaja, si ja t'ho dic jo que ara em gasto menys diners en roba, però no em serveix de res, perquè el que m'estalvio en roba m'ho gasto en estovalles, tovallonets, mil motlles, talladors de galetes, etc. etc. etc...
      No tinc remei!
      Petons guapa!

      Suprimeix
  4. Vale, ja l'he tastat, per al meu gust li fa falta formatge, és a fir, hi ha dos opcions, o posat més mozzarela o un formatge més intens com ara de cabra, però com sempre, és qüestió de gustos...

    ResponSuprimeix