Recent Posts

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Mandonguilles amb espagueti



Crec que és la primera recepta de carn que publico al blog. Ja fa molts dies que la volia publicar, i per fi avui la tenim aquí: mandonguilles amb una base d'espagueti, plat únic que combina hidrats de carboni amb proteïnes: ideal per als runners! ;-)
Parlant de runners, com que ara me n'he d'anar a córrer, no m'enrotllo més i vaig per feina. Aquí teniu la recepta:

Ingredients (per a 4 o 5 persones, depèn de la gana):

Per les mandonguilles:
- 1/2 kg. de carn picada, meitat vedella, meitat porc
- 2 grans d'all
- Julivert, sal, pebre
- Mitja ceba tendra
- Un ou petit (si és gran, poseu-ne mig)
- Pa ratllat

Pel sofregit:
- Una o dues cebes
- 1/2 kg. de tomàquet (jo utilitzo el sencer en llauna, és més ràpid i va pelat...)
- Mitja previna (com? no sabeu què és? és pebrot vermell, de tota la vida li diem així al Masroig!)
- Una pastanaga
- 2 fulles de llorer
- Un gotet de vi ranci (o mistela)

La pasta:
- 400 gr. d'espagueti, tallarins...
- Formatge parmesà

Preparació:
1- Comencem fent les mandonguilles: posem la carn picada en un bol i la salpebrem. Hi afegim els 2 grans d'all, la mitja ceba tendra i el julivert, tot picat ben petit. Afegim l'ou i una cullerada sopera de pa ratllat. Ho barregem tot bé amb una forquilla.
2- Fem les pilotes: ens mullem una mica les mans amb aigua (aquest és un truc fantàstic perquè no se'ns enganxin les pilotes a les mans, ja veureu que bé va!) i anem agafant petites quantitats de carn, els donem forma rodona i les enfarinem.
3- Fregim les mandonguilles i les reservem. Opcional: per fregir-les podeu posar a l'oli un all aixafat durant un minut o dos abans de fregir-les, que retirarem abans de posar-hi les pilotes.
4- Al mateix oli que hem utilitzat (si no està molt brut, sinó el posarem nou) hi farem el sofregit. Abans en traurem una mica si en queda massa del fregit, perquè no en cal gaire per fer les verdures. Posem la ceba i la previna (jeje, el pebrot vermell) tallades a tires fines, la pastanaga a rodanxes i el tomàquet també tallat. Afegim un parell o tres de fulles de llorer, salpebrem i ruixem amb vi ranci (dic un gotet, però jo sempre ho faig a ull).
5- Deixem que es faci el sofregit a foc lent (uns 20 minuts? no us sé dir el temps exacte, ja ho veureu quan té una pinta que us agrada) i quan ja quasi està hi posem les mandonguilles. Ho deixem uns 5 minuts més i ja les tenim a punt!
6- Bullim els espagueti o la pasta que més ens agradi i muntem el plat: posem la base de pasta, a sobre les mandonguilles i ratllem el formatge per sobre.
7- Les mandonguilles diuen: eat me, eat me!!!

Notes:
- He posat quantitats orientatives pel sofregit, però jo sempre el faig a ull: m'agrada posar-hi molta ceba, i igual en poso una de ben gran que tres de normals...
- El formatge parmesà el podeu comprar ratllat, però jo en aquest cas prefereixo ratllar-lo al moment, queda més saborós.

9 comentaris:

  1. les mandonguilles, casolanes i boníssims i acompanyades amb els espaguetis, queda un plat ben complet.

    ResponElimina
  2. Les fem prou semblants, Pili. Només una coseta; un petit truc que em van comentar fa temps i que li dona un toc molt especial a qualsevol sofregit o salsa: En comptes de fer anar vi, prova-ho amb vermut (jo compro tot el vi i el vermut a dojo al teu poble, així que no tens excusa...). Prova-ho, ja veuràs com es nota la diferència.

    Gràcies per la recepta un cop més.

    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Jordi, amb vermut??? No ho havia sentit mai! Sens dubte ho provaré (entre altres coses perquè m'encanta el vermut, així que bo hi ha de quedar segur!!).
      Petons i gràcies per la recomanació!

      Elimina
  3. Veig que estàs a tope amb el running!!! ja ja ja!!! Ben fet. Pel que fa a la recepta t'he de dir que jo tb' abuso de la ceba ji ji ji, m'agrada molt!. Aquest sofregit té un aspecte boníssim nena, i això de combinar-ho amb les mandonguilles és genial.
    Per cert Pili, no vulguis saber el temps lliure que disposo per a mi... et faria pena saber-ho... JA JA JA!!!!, però aprofito el migdia, abans de plegar ji ji, per pujar les receptes. El que més mandra hem fa és fotografiar els plats ufffffff... això hem posa nerviosa pq' amb la peque per allí és IMPOSSIBLE! i per això surt el que surt...
    Petons guapa!
    Sandra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sandra!!!
      A mi també em fa peresa fer les fotos dels plats! A vegades estic "inspirada" i em ve de gust posar-ho així ben bonic, amb un fons xulo (però és difícil!) i a vegades em fa una pereeeeeesa...
      Jo crec que tu tens alguna doble que et va avançant feina, jeje!

      Elimina