Recent Posts

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pasta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pasta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de setembre del 2014

Amanida de pasta amb tomàquet natural i parmesà



Ja torno a ser aquí! De fet, no tenia intenció de fer vacances del bloc a l'agost, però no sé què ha passat que no me n'he adonat i he desaparegut un mes (fins i tot de les xarxes socials, la veritat és que necessitava un "break").

Mireu quin plat més fàcil de pasta. I és una amanida!! Aquesta recepta me la va dir la meva germana Emma (en realitat ella és la cocinillas de la família, no jo). És que m'encanta la pasta, és tan agraïda! I la podeu preparar una mica més calòrica, com el pastís d'espaguetis o les bicis amb espinacs, panses i pinyons, o podeu fer una versió més lleugera com aquesta.

Aquesta és ideal per fer-la a l'estiu, ara que sembla que per fi ha arribat (perquè a l'agost no ha fet calor, però ara no hi ha qui ho aguanti...).


Ingredients (per a 2 racions):

- 200 gr. de la pasta que us agradi
- 2 o 3 tomàquets grans
- Formatge parmesà ratllat
- Oli d'oliva, sal, pebre negre, orenga

Elaboració:

1- Bullim la pasta seguint les instruccions del fabricant. Escorrem i reservem a la nevera fins l'hora de servir (afegim un raig d'oli perquè no s'enganxi).

2- En un bol, ratllem els tomàquets. Afegim un raig d'oli, sal, pebre i orenga al gust.

3- "Amanim" la pasta amb el tomàquet i afegim formatge ratllat per sobre.

4- Gaudim del nostre saludable àpat!!



Llegir més...

diumenge, 20 de juliol del 2014

Galets farcits als 4 formatges...


Quan arriba nadal i veig aquells plats de sopa de galets, eggghhhhsss! Perdoneu-me, però és que no m'agrada la sopa, i amb els galets encara menys... Bé, em dec estar fent gran, perquè ara ja em comença a agradar (tot i que no m'entusiasma), però de moment segueixo sense menjar sopa de galets per nadal. Per mi la pasta s'ha de menjar amb sofregits de tomàquet, formatge... no amb aigua! ;-)

Aquesta recepta l'he tret de Kanela y Limón. Quan la vaig veure, vaig pensar: uaaaau! immillorable, aquesta l'he de fer! I és que així sí que es poden menjar els galets! Com tot el que proposa la Cristina, a més de ser visualment un espectacle, sempre està deliciós.


Ingredients:

- 20 galets (o lumaconi, no en tenia ni idea que es deien així...)

Per al farcit de la pasta:
- 250 gr. de formatge mozzarella ratllat
- 100 gr. de formatge feta
- 30 gr. de formatge parmesà ratllat
- 60 gr. de formatge semicurat ratllat
- 70 gr. de pernil dolç a daus petits
- Un ou batut

Per la salsa de tomàquet:
- 500 gr. tomàquet triturat
- 150 gr. de ceba picada 
- 30 gr. de concentrat de tomàquet (jo el vaig trobar al Mercadona)
 - Un gra d'all 
- Una culleradeta d'orenga
 - Una culleradeta de sucre
 - Oli d'oliva 
- Sal i pebre


Elaboració: 

1- Preparem la salsa de tomàquet: piquem l'all i la ceba. Ho sofregim en una paella amb un raig d'oli. Quan la ceba estigui daurada, afegim el tomàquet i coem a foc mig durant una mitja hora aproximadament, remenant de tant en tant. Finalment afegim la sal, el pebre, el sucre i l'orenga. Ho deixem un parell de minuts més i ja tenim la salsa de tomàquet llesta.

2- Mentre es va fent el tomàquet, preparem el farcit dels lumaconi: posem tots els ingredients en un bol i els mesclem bé (amb les mans mateix, però ben netes, eh?).

3- Fem els galets: els bullim amb aigua abundant, amb aigua amb sal i una fulla de llorer (opcional, clar), durant el temps que ens indiqui el fabricant.

4- Farcim els galets. Posem la salsa de tomàquet en una safata que pugui anar al forn i a sobre hi repartim els galets farcits (no us els mengeu encara, aguanteu!).

5- Enfornem a 180ºC, durant uns 15 minuts.

6- Ataquem els galets, sense compassió, jajaja!!! 

Llegir més...

diumenge, 8 de desembre del 2013

Fideuà (i algunes receptes de nadal)

 

Doncs sí, ja s'apropa el nadal, ja he fet l'arbre, el pessebre i tinc la casa decorada "nadalenca a tope". Perquè sí. Perquè m'agrada. Però no he fet torrons ni polvorons, encara no he tingut temps, però espero fer alguna cosa d'aquí a reis... Mentrestant, aquí teniu algunes de les receptes nadalenques que he publicat:

- Gingerbread man cookies
- Polvorons
- Torrons de gema cremada
- Filet Wellinton

I amb la recepta que porto avui pensareu: però si ella sempre diu que no fa mai receptes de peix... doncs aquesta és l'única excepció, i és una versió que jo quasi diria que no compta com a peix, perquè porta més fideus que sípia, jeje... És molt fàcil de fer, i si com a mi, el metge us ha prohibit bullir caps de peix per fer el brou, no tindreu cap problema, que el caldo en bric va fantàstic!

Aquesta recepta me la va passar el Santi, una de les persones que més admiro en aquesta vida, i des que la tinc, està en la meva llista d'imprescindibles de la cuina. Sempre en faig en quantitats industrials i la que sobra la congelo. Així que us dono la recepta amb les quantitats (bèsties) que faig jo, que sempre podeu reduir a la meitat. 


Ingredients (per a unes 10 persones, si ve el Nelson, per 8, hahaha!):

- 750 gr de fideus "de cabell d'àngel" ("fideu 0")
- Uns 500 o 600 gr de sípia (o calamar)
- 4 grans d'all
- 2 litres de brou de peix (el meu metge em té terminantment prohibit fer-ne, jajaja - és broma!), el compro de Gallina Blanca i l'última vegada del Mercadona, i també va quedar molt bo)
- 4 grans d'all
- Oli, sal
- Allioli (un ou, un gra d'all, sal i oli)


Elaboració:

1- Posem el caldo a escalfar.

2- Posem oli a la cassola (més aviat abundant) i hi sofregim la sípia tallada a daus durant uns minuts a foc fort. La traiem de la cassola i la reservem.

3- Fem el mateix amb l'all, tallat a làmines (però ara a foc mitjà). El reservem juntament amb la sípia.

4- Amb l'oli que queda, incorporem els fideus i la sal (amb aquesta quantitat de fideus jo hi poso una cullerada de postre aproximadament, ja que el brou ja porta sal). Aquí ve un tema important: hem de remenar sense parar (jo ho poso a foc mig-alt), perquè no se'ns cremin. Veureu que es van daurant:


5- Quan veiem que estan ben torrats (uns 10-15 minuts aproximadament), afegim l'all i la sípia. Remenem un minut més i afegim el brou calent.

6- Deixem que faci xup-xup uns 5 minuts. Retirem del foc i tapem la cassola amb un drap. Deixem reposar 3 o 4 minuts més, traiem el drap... et voilà!!! Els fideus s'han posat dempeus per aplaudir-nos, hahaha!!!

7- Preparem l'allioli fàcil amb la batedora (o com més us agradi a vosaltres, però per mi a la fideuà li va bé l'allioli "de túrmix"): posem l'ou, un pessic de sal, un gra d'all tallat a daus i un bon raig d'oli dins el got de la batedora. Batem a poc a poc i quan vagi espessint, afegim més oli, fins aconseguir la quantitat que necessitem.



Llegir més...

diumenge, 11 d’agost del 2013

"Bicis" de pasta amb espinacs, panses i pinyons


Ja sóc triatleta: faig natació, vaig a córrer... i aquí tenim la bici, jajaja! Només em faltaria això, anar en bici... Que també faig ioga, i amb aquestes tres disciplines de moment ja en tinc prou... ;-)

I per fer esport, aquest plat és ideal. A més d'estar deliciós, és d'allò més complet (de fet, és de l'estil de l'arròs amb espinacs i ous que vaig publicar fa poc més d'un any): hidrats de carboni de la pasta; proteïnes, olis essencials i minerals dels pinyons; fibra, antioxidants i potassi de les panses; vitamines del grup B i minerals del formatge; i fibres, vitamines, minerals i no sé quantes propietats més dels espinacs.

Ara bé, també us he d'avisar que si esteu a dieta, deixeu a banda els pinyons, les panses, les bicicletes, el formatge i us mengeu només els espinacs... És broma: si esteu a dieta, prescindiu del formatge o en poseu molt poc, no hi poseu pinyons i no us mengeu un plat fins dalt. Vinga, a la cuina a preparar la recepta!


Ingredients (per a quatre persones):
- 400 gr. (jo sempre en poso de més...) de "bicicletes", o la pasta que més us agradi
- 300 o 400 gr. d'espinacs frescos
- 2 grans d'all
- 2 o 3 c/s* de pinyons
- 2 o 3 c/s de panses
- Un gotet de moscatell (jo hi he posat mistela)
- 50 ml de llet
- 6 c/s de formatge parmesà (jo hi he posat parmesà i emmental, i a l'ample...)
- Sal, pebre, oli d'oliva

* c/s - cullerada sopera


Elaboració:
1- Posem a macerar les panses amb el moscatell en un bol.
2- Bullim els macarrons amb aigua abundant i sal, segons indiqui el fabricant. Escorrem i reservem.
3- En una paella, torrem els pinyons amb unes gotes d'oli (compte que es cremen ràpid). Reservem.
4- A la mateixa paella, saltegem els alls, que haurem tallat a làmines. Afegim després els espinacs i un pessic de sal. Coem durant uns 3 o 4 minuts, remenant de tant en tant.
5- Afegim les panses, el moscatell (o mistela), i deixem coure un parell de minuts.
6- Afegim la llet i una mica de pebre.
7- Passats un parell de minuts, apaguem el foc i incorporem els pinyons que teníem reservats i un parell de cullerades de formatge parmesà. Rectifiquem de sal si convé i ho remenem tot bé.
8- Barregem amb la pasta. Ho posem en una safata apta per al forn, afegim formatge al gust i gratinem uns minuts al forn.

Notes:
- Les bicicletes són de la marca Gallo, i les vaig trobar al Lidl, tot i que suposo que les venen a qualsevol supermercat.
- La recepta la vaig treure de la Dolorss, que fa temps que segueixo. Ella va utilitzar macarrons rústics en lloc de bicis.


Llegir més...

diumenge, 12 de maig del 2013

Pastís d'espaguetis



I LOVE PASTA!!! Ja us he dit més d'una vegada que jo em podria alimentar a base de pa amb tomàquet i pernil salat, patates de bossa i espaguetis, jajaja! No em cansaria mai de menjar pasta, i això que quasi sempre em menjo els espaguetis només bullits i amb una mica de formatge (ah, formatge, l'afegeixo a la llista dels imprescindibles). Doncs bé, com que totes les receptes que fa la Cristina de Kanela i Limón em semblen fantàstiques, em vaig decidir a provar aquesta i adaptar-la una mica a la meva manera. El resultat: un èxit rotund!! (i no us dic com n'estava de bo el dia després!).



Ingredients:

Per al sofregit:
- Una ceba
- 1/2 pebrot verd
- 1/2 pebrot vermell ("previna", en diem a casa meva...)
- 100 gr. de pernil salat a daus
- 2 grans d'all
- 250 gr. de carn picada, meitat vedella, meitat porc
- Uns 250gr. de tomàquet fregit. Si us dic la veritat, el vaig posar a ull...
- Sal, pebre, oli d'oliva

Per la salsa:
- 4 ous
- Una culleradeta d'alfàbrega o orenga
- Una culleradeta de julivert
- 4 cullerades de llet
- Formatge en pols ratllat (jo hi vaig posar parmesà)
- Formatge mozzarela ratllat
- Sal, pebre

- 250 gr. d'espaguetis (jo en vaig posar 350 i em van sortir uns 5-6 plats)
- Un parell de fulles de llorer (opcional, per aromatitzar els espaguetis mentre els bullim)



Elaboració:
1- Preparem el sofregit: tallem ben fina la ceba, el pebrot verd, el vermell i el pernil salat. Ho posem en una paella amb oli i ho sofregim, afegint una mica de sal (poca, que hi ha pernil...). Afegim els alls tallats ben petits.
2- Quan les verdures comencin a estar fetes, hi afegim la carn picada, amb una miqueta de sal. Remenem bé i aixafem amb una forquilla o una cullera perquè no ens quedin trossos massa grossos.
3- Quan la carn tingui color d'estar cuita, incorporem el tomàquet fregit i ho coem uns 3 minuts.
4- Mentrestant, bullim els espaguetis en una olla amb força aigua, sal i dues fulles de llorer (opcional). Els escorrem i posem sota l'aixeta amb aigua freda.
5- Mesclem els espaguetis amb el sofregit i els posem al motlle que anirà al forn, que haurem untat prèviament amb una mica de mantega.
6- Preparem la salsa: posem tots els ingredients (ous, orenga, julivert, llet, formatge, sal, pebre) en un recipient i ho batem amb una batedora.
7- Repartim la salsa per sobre dels espaguetis. Posem la safata al forn SENSE escalfar-lo prèviament, l'encenem a 200ºC i el tenim durant uns 30 minuts.

Notes:
- Si utilitzeu tomàquet natural, heu de tenir en compte de coure'l durant més estona.
- Jo tenia el caprici d'utilitzar aquest motlle, però la Cristina de Kanela y Limón ho va posar en un motlle savarin (d'aquests que tenen un forat al mig), i llavors es desemmotlla. Com a vosaltres us agradi més.



Llegir més...

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Mandonguilles amb espagueti



Crec que és la primera recepta de carn que publico al blog. Ja fa molts dies que la volia publicar, i per fi avui la tenim aquí: mandonguilles amb una base d'espagueti, plat únic que combina hidrats de carboni amb proteïnes: ideal per als runners! ;-)
Parlant de runners, com que ara me n'he d'anar a córrer, no m'enrotllo més i vaig per feina. Aquí teniu la recepta:

Ingredients (per a 4 o 5 persones, depèn de la gana):

Per les mandonguilles:
- 1/2 kg. de carn picada, meitat vedella, meitat porc
- 2 grans d'all
- Julivert, sal, pebre
- Mitja ceba tendra
- Un ou petit (si és gran, poseu-ne mig)
- Pa ratllat

Pel sofregit:
- Una o dues cebes
- 1/2 kg. de tomàquet (jo utilitzo el sencer en llauna, és més ràpid i va pelat...)
- Mitja previna (com? no sabeu què és? és pebrot vermell, de tota la vida li diem així al Masroig!)
- Una pastanaga
- 2 fulles de llorer
- Un gotet de vi ranci (o mistela)

La pasta:
- 400 gr. d'espagueti, tallarins...
- Formatge parmesà

Preparació:
1- Comencem fent les mandonguilles: posem la carn picada en un bol i la salpebrem. Hi afegim els 2 grans d'all, la mitja ceba tendra i el julivert, tot picat ben petit. Afegim l'ou i una cullerada sopera de pa ratllat. Ho barregem tot bé amb una forquilla.
2- Fem les pilotes: ens mullem una mica les mans amb aigua (aquest és un truc fantàstic perquè no se'ns enganxin les pilotes a les mans, ja veureu que bé va!) i anem agafant petites quantitats de carn, els donem forma rodona i les enfarinem.
3- Fregim les mandonguilles i les reservem. Opcional: per fregir-les podeu posar a l'oli un all aixafat durant un minut o dos abans de fregir-les, que retirarem abans de posar-hi les pilotes.
4- Al mateix oli que hem utilitzat (si no està molt brut, sinó el posarem nou) hi farem el sofregit. Abans en traurem una mica si en queda massa del fregit, perquè no en cal gaire per fer les verdures. Posem la ceba i la previna (jeje, el pebrot vermell) tallades a tires fines, la pastanaga a rodanxes i el tomàquet també tallat. Afegim un parell o tres de fulles de llorer, salpebrem i ruixem amb vi ranci (dic un gotet, però jo sempre ho faig a ull).
5- Deixem que es faci el sofregit a foc lent (uns 20 minuts? no us sé dir el temps exacte, ja ho veureu quan té una pinta que us agrada) i quan ja quasi està hi posem les mandonguilles. Ho deixem uns 5 minuts més i ja les tenim a punt!
6- Bullim els espagueti o la pasta que més ens agradi i muntem el plat: posem la base de pasta, a sobre les mandonguilles i ratllem el formatge per sobre.
7- Les mandonguilles diuen: eat me, eat me!!!

Notes:
- He posat quantitats orientatives pel sofregit, però jo sempre el faig a ull: m'agrada posar-hi molta ceba, i igual en poso una de ben gran que tres de normals...
- El formatge parmesà el podeu comprar ratllat, però jo en aquest cas prefereixo ratllar-lo al moment, queda més saborós.

Llegir més...