Recent Posts

diumenge, 30 de setembre del 2012

Torrades amb mantega i xocolata o el meu "Belgian breakfast"



Quan vam estar a Bèlgica, vam descobrir un esmorzar divertit i molt bo: les torrades amb mantega i xocolata. Allà venen unes rajoles de xocolata que serveixen per això, ja que són molt fines (suposo que aquí també en venen, però no m'he molestat en buscar-les...). Com que jo a casa no en tenia, vaig utilitzar xocolata normal i el vaig ratllar amb un ganivet fent virutes.

Ingredients:
- Pa de pagès, pa de motlle, de barra, el que més us agradi
- Mantega
- Xocolata (jo ho trobo més bo amb xocolata que tingui un 70% de cacau, dóna més contrast a la mantega)

Preparació:
1- Torrem el pa, untem la mantega, ratllem la xocolata per sobre.
2- Ens preparem un bon cafè amb llet i gaudim l'esmorzar, el millor àpat del dia!! Nyam, nyam!!




Nota: si us hi atreviu, un dels esmorzars (i berenars) preferits a casa meva des que erem petites és semblant a aquest, però enlloc de mantega s'hi posa tomàquet. Sí, sí: pa amb tomàquet, una mica de sal i xocolata. Ja sé, sona molt estrany, però està boníssim!!

Llegir més...

dilluns, 24 de setembre del 2012

Cinnamon loaf (pastís de canyella)


Com m'agraden els pastissos amb un toc de canyella! Si sou dels que també us agrada, us recomano que aneu directe a la cuina i feu aquest coc: és molt saborós, esponjós i amb aquest toc de canyella, uhhhmmm... Aquesta és una altra de les receptes que he tret de la Bea: fa una pastissos boníssims!
Si us agrada la canyella també us recomano els cinnamon rolls (espirals de canyella), un dels millors dolços que he tastat!



Ingredients:

D'una banda:
- 50 gr. de sucre blanc
- 50 gr. de sucre moreno
- 1/2 culleradeta* de canyella
- 1/4 culleradeta de nou moscada

De l'altra:
- 275 gr. de farina (de la normal, no de rebosteria)
- 1 culleradeta de llevadura (Royal)
- 1/4 culleradeta de bicarbonat sòdic
- 1/4 culleradeta de sal
- 125 gr. de mantega a temperatura ambient
- 175 gr. de sucre blanc
- 2 ous grans
- 225 gr. de nata fresca o "creme fraiche" (jo he utilitzat nata líquida de cuinar)

* Quan diem "culleradeta" és de postre ("cullerada" és sopera)
També necessitarem un motlle allargat de 23 x 12 cm.

Preparació:
1- Escalfem el forn a 175ºC i untem el motlle amb mantega.
2- En un bol, mesclem el sucre blanc, el moreno, la canyella i la nou moscada. Reservem.
3- En un altre bol, barregem la farina (tamisada) amb el Royal, el bicarbonat i la sal. També ho reservem.
4- Batem la mantega (a temperatura ambient o la posem uns segons al microones) amb els 175 gr. de sucre durant uns 3 minuts, fins que emblanqueixi i la barreja quedi esponjosa.
5- Afegim els ous un a un, que haurem batut una mica (només una mica). No afegim el segon fins que el primer quedi totalment integrat.
6- Ara afegirem la farina i ho farem en tres vegades, alternant amb la nata, que afegirem en dues vegades: posem un terç de la farina aproximadament i quan estigui integrada afegim la meitat de la nata. Quan queda integrada, tornem a afegir farina, seguidament l'altra meitat de la nata i finalment la resta de la farina.
7- Posem un terç de la massa al motlle (a ull, tal i com veieu a la foto, no cal que sigui exacte). A sobre hi posem un terç del preparat de sucres, canyella i nou moscada que havíem reservat. Posem una segona capa de massa seguida dels sucres. Finalment, posem l'última capa de massa i acabem empolvorant amb els sucres (això farà que la part de dalt quedi cruixent).


8- Abans de posar el pastís al forn, passem un ganivet i fem un zig-zag a la massa (només una vegada), així quedarà amb aquest efecte de marbre de la canyella que veieu a les fotos del tall.
9- Coem al forn, calor per baix, durant uns 50 minuts o fins que quan punxem amb un escuradents surti net.
10- Deixem refredar durant un quart d'hora dins al motlle. Després el traiem del motlle i deixem que acabi de refredar-se sobre una reixa.
11- Uhhhmmmmm... està de vici!!!



Llegir més...

diumenge, 16 de setembre del 2012

Chicken pita


Teniu raó, la recepta d'avui és simplement pa de pita farcit de verdures salltejades i pollastre, però és que m'agrada posar noms en anglès, jeje (deformació professional...).
Aquest plat d'avui és d'aquells ideals per veure un partit de futbol (sí, ho reconec, m'agrada el futbol...). Ok, ok, també val per sopar mentre veiem una pel·li, un capítol de Fringe o fins i tot del Top Gear ;-)

Ingredients (per a 2 persones):
- 4 panets de pita (els venen als supermercats - jo els compro al Mercadona)
- Una ceba
- Pebrot vermell
- Pebrot verd
- 2 petxugues de pollastre, tallades a tires
- Moresc dolç
- Sal, curri, pebre negre
- Maionesa


Preparació:
1- Saltegem en una cassola la ceba, el pebrot vermell i el verd, tot tallat a tires.
2- Afegim el pollastre, també tallat a tires (o bé el fem abans a la planxa a banda i després l'afegim tallat), fins que quedi tot ben daurat. Finalment afegim el moresc.
3- Salpebrem i afegim el curri (si no en teniu podeu utilitzar qualsevol espècies que tingueu per casa).
4- Torrem els pans de pita a la torradora o al forn i les omplim amb el farcit. A mi m'agrada posar maionesa al pollastre abans d'omplir els pans, però és opcional.
5- Acompanyem amb unes patates, una cerveseta, etc... nyam nyam!!!


Llegir més...

diumenge, 9 de setembre del 2012

Coca de vidre



Deixo aquesta entrada programada perquè sóc de viatge a Bèlgica, iupiiiiiii!! Fa temps que el teníem programat i em fa molta il·lusió perquè no hi he estat mai abans, però sobretot perquè estarem amb molt bona companyia. Segur que ens ho passarem tan bé! A més, m'han dit que hi ha una botiga que és el paradís de la Kitchenaid...

Últimament publico receptes moooooolt senzilles, així que no us queixareu pas... Us deixo una mica de tranquil·litat: ja veureu quan arribi Nadal, us donaré una feinada: canelons de Sant Esteve, tortell de reis, galetes del senyor de gingebre (Gingerbread man cookies, molt americà, jeje) ... quina feinada us espera! ;-) 

Ingredients:
- Una base de pizza. La podeu comprar o fer-la vosaltres (aviat posaré la recepta)
- Oli d'oliva
- Sucre
- Pinyons (opcional)
- Anís (opcional) del Mono (opcional també, jajajaja)
- Una mica de farina per estirar la massa 

Preparació:
1- Escalfem el forn a 180ºC. 
2- Dividim la massa en i en fem vàries boles, depenent de la mida que vulguem donar a les coques. Mirant aquest vídeo de Ladolorrs us podeu fer una idea de la mida i de com estirar la massa.
3- Amb un corró estirem la massa sobre el taulell, que haurem enfarinat una mica abans, i li donem forma allargada. Preparem les coques que vulguem. És important que quedin ben fines, perquè així quedaran cruixents, que és tal i com han de ser les coques de vidre.
4- Posem les coques sobre paper vegetal a la safata del forn. Si no teniu paper vegetal, podeu untar la safata amb oli, però després tocarà netejar més...
5- Tirem un raig d'oli sobre les coques i l'escampem amb un pinzell de silicona. Afegim el sucre i els pinyons per sobre al nostre gust.


6- Coem les coques al forn durant uns 15 minuts. Han de quedar cruixents, així que no us faci por si se us torra més del compte per algun lloc (queda literalment negre d'alguna zona, pel sucre)
7- Quan estan gairebé cuites, obrim el forn, tirem una mica d'anís per sobre les coques i ho deixem un parell de minuts més (al vídeo veureu que no ho torna a posar al forn, però jo sí que ho faig).
8- Les traiem del forn, les deixem refredar sobre una reixa i ens les mengem: nyam, nyam!!!!

Llegir més...

diumenge, 2 de setembre del 2012

Broquetes de meló amb pernil


Algú ha pensat ja que l'estiu s'està acabant??? Jo sí, aaaaaaaiiiiii, quina pena! Ja he acabat les vacances, ha marxat (menys mal!) el calor asfixiant de les últimes setmanes i ja som al setembre. De totes maneres, jo no deixo l'estiu per acabat fins que no han passat les festes de Santa Tecla, la millor setmana de l'any a Tarragona.

Doncs com que encara no s'ha acabat l'estiu, som a temps a preparar el meló amb pernil d'una manera diferent.

Ingredients:
- Meló
- Pernil salat tallat ben fi

També necessitarem uns bastons de broquetes (o si no en teniu, escuradents) i un estri per a fer les boles de meló (el veureu més avall a les fotos, ho podeu comprar en qualsevol botiga on venguin estris de cuina).

Preparació:
1- Partim el meló per la meitat, hi traiem els pinyols i ens entretenim a fer les boles. Podeu fer tot el meló: les que us sobrin les poseu en un "tuper" (ja ho sé, aquesta paraula no existeix...) i les guardeu a la nevera.



2- Tallem el pernil a quadrats.
3- Muntem les broquetes, començant amb una bola de meló i acabant amb un tros de pernil.

Llegir més...

diumenge, 26 d’agost del 2012

Pastís de xocolata al microones



Això no pot ser: ja fa dues setmanes que publico receptes d'allò més sanes i baixes en calories (què me'n dieu del pastís de síndria? És el menys calòric del món!). Així que tornem a fer pastissos "amb cara i ulls", d'aquells que estan prohibits si estem a dieta, jeje.
Increïble: es pot fer un pastís (sumant preparació i cocció) en un quart d'hora!! Si teniu pressa i heu de preparar-ne un, aquest és el vostre!
Aquesta recepta me l'ha passat la Irina, una autèntica cocinillas! Gràcies "Ansias", jajaja!



Ingredients:
- 125 gr. de xocolata fondant (són rajoles de xocolata per a postres, de cobertura, jo utilitzo les del Mercadona o de Nestlé)
- 125 gr. de mantega
- 3 ous
- 80 gr. de farina
- 1 culleradeta de llevadura Royal
- 3 cullerades soperes de llet
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla (opcional)
- 120 gr. de sucre

Preparació:
1- Desfem la xocolata i la mantega al microones. Ens quedarà així:


2- Afegim a la mescla anterior els ous, la farina, la llevadura, la llet, l'extracte de vainilla i el sucre. Barregem fins que quedi una massa homogènia.


3-Ara tenim dues opcions: podem posar la mescla en tasses (les omplim una mica més de la meitat) o bé ho posem en un motlle, també una mica més de la meitat (en qualsevol cas, recipients aptes per al microones).
4- Si utilitzem un motlle, ho posem al microones durant 5 minuts (potència 700 - si no la podeu triar, poseu potència mitja). Si utilitzem una tassa, 3 minuts són suficients (també potència 700). Aquí heu d'experimentar una mica amb el vostre microones: és millor que ho poseu poc temps, punxeu amb un escuradents i si no surt net, ho poseu un minut més. Si us passeu amb el temps, el pastís quedarà dur, així que val més anar fent-ho poc a poc que no pas passar-nos per voler acabar abans.

Notes:
- Jo vaig utilitzar farina de reposteria i no hi vaig posar Royal. Va pujar igualment.



Llegir més...

dilluns, 20 d’agost del 2012

Pastís de síndria



Estic de vacances i pensava que tindria més temps per preparar les entrades del bloc, però resulta que no... Així que vinga, no perdo més el temps i us explico aquesta recepta, fàcil fàcil i un èxit assegurat. La setmana passada van venir uns amics molt especials a dinar a casa: l'Eulàlia, l'Alba i el Sandro (+ la meva family, clar) i vaig posar aquest pastís de síndria abans dels dolços: va volar en un no res!! És molt refrescant i el podeu deixar preparat amb antel·lació a la nevera. Vaig trobar la recepta al bloc Cuinant, just uns dies abans del dinar, i vaig pensar que era una molt bona idea.



Ingredients:
- Mitja síndria (sense pinyols - la meva en tenia i no queda tan bé), tot i que podeu utilitzar-ne una de sencera, depenent de la quantitat que en vulgueu fer. Nosaltres érem nou i ens vam cruspir la mitja síndria, però havíem de deixar un foradet pels dolços, jeje.
- Fulles de menta (opcional, jo no en vaig posar)
- Res més: és així de senzill!!!

Preparació:
1- Si utilitzem mitja síndria, fem un tall d'uns dos dits, que ens servirà de base, i en fem triangles. Ho posem en una safata o un plat ben gran.
2- Fem boles amb la resta de la síndria (amb l'estri aquell per fer boles de meló). Si utilitzeu menta, ara ho poseu en un recipient tancat a la nevera, amb unes fulles dintre, fins l'hora de servir. Si no hi posem menta, ja podem col·locar les boles sobre la base i guardar-ho a la nevera (jo vaig cobrir-ho amb paper film perquè no s'assequés).
3- I ja està!!

Llegir més...

dilluns, 13 d’agost del 2012

Patates "fregides" al forn

 

Aquestes patates "fregides" les heu de fer! Són fàcils de fer, molt saboroses, sanes i tenen força menys calories que si les fregiu de la manera tracidional. Ja sabeu que sóc molt reticent a fregir: m'encanten els donuts, les rosquilles, el pollastre arrebossat*... però no en faig mai perquè com que s'han de fregir se'm treuen les ganes de fer-ne, només de pensar en la quantitat de calories que porten.
Per això, quan vaig trobar aquesta recepta i la vaig provar, em va alegrar el dia, perquè us asseguro que el sabor sorprèn gratament, estan boníssimes! És una alternativa sana al "fritanga". La vaig treure de javirecetas.
Es tarda més que fregint-les (una mitja hora), però no donen gens de feina perquè només cal vigilar-les cada 10 minuts.

Ingredients:
- Patates
- Oli d'oliva
- Sal
- Romer, timó, pebre (opcional però us ho recomano, hi donen un sabor especial). O també orenga, julivert... el que vulgueu
- Paper vegetal per la safata del forn

Preparació:
1- Escalfem el forn a 200ºC
2- Pelem i netegem les patates. Les tallem com ens agradi més. Aprofito per ensenyar-vos l'estri que utilitzo per tallar les patates (també serveix per tallar ceba, carbassó, pastanaga, pebrot...). No sé el nom correcte en català, jo li dic mandolina i és un bon invent:


3- Les posem en un bol, afegim un raig d'oli i sal al nostre gust.
4- Opcional, afegim romer, timó o pebre (jo els poso tots tres!) i ja serà genial: la casa farà un oloretaaaaaaa.... Jo sempre en poso.
5- Repartim les patates sobre la safata del forn, sobre un full de paper vegetal, així no s'enganxaran les patates.
6- Coem al forn durant uns 30 o 40 minuts, remenant cada 10 minuts perquè quedin ben cuites per tot arreu.

El sabor us sorprendrà, ja ho veureu! No n'agafarieu una d'aquestes de la foto? Uhhhmmmmm....

*Nota:
El mateix dia que vaig publicar la recepta el Roman em va dir queel pollastre arrebossat (i el que vulguem) també es pot fer al forn: untem la safata (o el paper vegetal) amb una mica d'oli, posem el pollastre a sobre i afegim una mica més d'oli. De fet, jo hi faig els congelats com les rotllets de primavera i les "empanadilles" i queden molt bé. Gràcies Roman!!


Llegir més...

diumenge, 5 d’agost del 2012

"Sacher" o el millor pastís de xocolata del món...

 
Aquesta setmana tenia una altra recepta preparada, però després de la insistència d'alguns seguidors, us he d'explicar com es fa aquest pastís, el sacher, que és senzillament IMPRESSIONANT! Tothom qui l'ha provat ha dit que està boníssim! I després ha vingut la pregunta: és molt difícil? La meva resposta: no, no ho és gens. L'únic que sí que necessitareu és una batedora elèctrica per a muntar les clares a punt de neu. Aquesta recepta l'he tret d'Hispacocina, adaptant-la a la meva manera (a dintre només hi he posat melmelada, no m'agraden els pastissos amb licor).

Ingredients (per un motlle rodó d'uns 23 cm):
- 4 ous
- 160 gr. de xocolata de cobertura negra (jo utilitzo la de postres de Nestlé)
- 120 gr. de farina
- 150 gr. de sucre
- 100 gr. de mantega
- 1 sobre de llevat Royal

Per la cobertura:
- 150 gr. de nata líquida
- 75 gr. de mantega
- 150 gr. de xocolata (utilitzo la mateixa que per fer el pastís)

Per al farciment:
- Melmelada d'albercoc (o préssec)


Notes:
-  La recepta és per un motlle rodó d'uns 23 cm, tot i que jo ho vaig fer en aquest quadrat.
- El pastís sacher acostuma a dur licor, però jo no en poso.
- Vigileu el temps del forn: la foto que veieu just a sobre és d'un dia que el vaig fer i vaig tenir-lo menys temps del que diu la recepta: va quedar millor. Si us passeu de temps, queda una mica més eixut, tot i que segueix estant boníssim...

Preparació:
1- Escalfem el forn a 180ºC.
2- Posem la mantega amb la xocolata en un cassó i escalfem a foc baix. Anem remenant fins que es dissolgui i reservem.
3- Separem les clares dels rovells (reservem les clares a banda). Batem els rovells en un bol amb la meitat del sucre aproximadament. Hi afegim la xocolata que hem dissolt anteriorment (que s'haurà refredat una mica) i ho mesclem bé. Reservem.
4- En un altre bol tamisem la farina amb el Royal i ho afegim, en dues o tres vegades, a la mescla anterior. Aquí toca remenar amb una cullera, perquè ja us haureu adonat que teniu un "pasterot" important. Ara heu de decidir si voleu seguir fent el pastís o aixecar una paret amb la massa que teniu davant...
5- En un altre bol (després tindrem feina a rentar-los tots...) batem les clares a punt de neu. Quan comencen a augmentar de volum, hi anem afegint la resta del sucre a cullerades, poc a poc.
6- Una vegada tenim les clares a punt de neu, les afegim al bol del "pasterot" de xocolata, en dues vegades, amb molt de compte, remenant suaument amb una espàtula. No us espanteu, quan es barregen perden volum, però és normal. El pastís quedarà deliciós, us ho asseguro...

Les clares a punt de neu, el "pasterot", la barreja i el resultat final

7- Untem el motlle amb mantega i després hi escampem una mica de farina. Teniu una altra opció que és como ho faig jo: poso paper vegetal a la base d'un motlle desmuntable (així m'asseguro que quedarà totalment llis de la part de baix, ja que després li donarem la volta i aquesta serà la part superior) i escampo una mica d'esprai antiadherent (el venen en botigues especialitzades i és genial). Posem la massa al motlle.
8- Coem el pastís al forn (calor per baix) durant 25 minuts a 180ºC. Passat aquest temps baixem la temperatura a 160ºC i ho tenim 25 minuts més.
9- Passats els 50 minuts punxem amb un escuradents i si surt net, traiem el pastís del forn. Quan ja no cremi, el traiem del motlle i li donem la volta, deixant-lo sobre una reixa perquè ara ve la part divertida.
10- Preparem la xocolata de cobertura: posem la nata al foc en un cassó i quan comenci a bullir hi afegim la mantega. Remenem fins que es desfaci i retirem del foc. Ara afegim la xocolata i remenem fins que es desfaci del tot.
11- Partim el pastís per la meitat, hi posem la melmelada al centre - la d'albercoc és la típica d'aquest pastís, i crec que és la que hi queda millor: el toc àcid compensa la dolçor i el fa tan especial...
12- Recordeu que abans li hem donat la volta al pastís? Era perquè ara toca posar-hi la xocolata per sobre i la part de baix (especialment si heu utilitzat paper vegetal) és la que queda totalment llisa, per això li donem la volta. Escampem la xocolata per sobre i pels costats i l'allisem amb una espàtula perquè ens quedi ben bonic. La decoració final és al vostre gust.
13- Ens barallem a cops de puny amb la resta de comensals perquè us asseguro no el voldreu compartir i direu: "es mííííííííoooo, mi tesoooooooro"!


Llegir més...

diumenge, 29 de juliol del 2012

Amanida cèsar



Avui ni pastissos, ni croissants, ni pasta de full, ni cupcakes. Avui farem una amanida cèsar: senzilla, ràpida de preparar, ideal per a l'estiu i molt saborosa. A casa mengem amanida molt sovint i la setmana passada va ser la primera vegada que la vaig fer. L'afegeixo a la meva llista d'amanides favorites!

Vaig buscar per Internet la recepta de la salsa cèsar, i vaig fer una barreja de diferents receptes que vaig trobar (la majoria duien anxoves, i jo no en vaig posar).



Ingredients:
- Enciam
- Pit de pollastre
- Crostons de pa (els venen ja en bosses al supermercat)
- Tomàquets xerri

Per la salsa*:
- 1 iogurt grec
- 1 culllleradeta de mostassa
- 1 culleradeta de salsa Perrins (Worcestershire)
- 1 culleradeta de suc de llimona
- 3 cullerades soperes de maionesa
- Formatge parmesà ratllat (al gust)
- Pebre negre, sal

Preparació
1- Posem l'enciam en cada plat (o en una safata).
2- Fem el pollastre a la planxa o arrebossat. Jo el vaig fer a la planxa (més ràpid i sa...).
3- Mentre es cou el pollastre, preparem la salsa cèsar: posem tots els ingredients en un bol i mesclem bé amb una cullera, fins que quedi homogènia.
4- Posem el pollastre tallat sobre l'enciam i condimentem amb la salsa. Jo també vaig afegir una mica més de formatge ratllat per sobre.

* Nota: amb aquestes quantitats de salsa me'n va sortir per quatre amanides.


Llegir més...

diumenge, 22 de juliol del 2012

"Clafoutis" de cireres


Més d'un pensarà: "una altra vegada una recepta amb nom estranger...". Doncs és que vaig buscant per la xarxa i em surten aquestes receptes i no trobo la traducció. A més, queda bé el nom així, no? Clafoutis aux cerises... jeje. És un pastís francès, amb una textura entre un flam i un coc espectaculaaaaaar! Ah, i és molt fàcil de fer!

Aquesta recepta l'he modificat. 7 anys després de publicar-la, n'he trobat una altra que m'ha agradat molt més (Vídeo clafoutis), la textura és espectacular, una mescla entre un coc i un flam (les fotos que veieu són de la primera que vaig publicar, però queda molt semblant, tot i que més bona la que he posat ara).


Ingredients (per un motlle d'uns 25cm):
- 500 gr. de cireres
- 200 gr. de sucre
- 125 gr. de farina
- 1 sobre d'impulsor químic ("Royal")
- Un pessic de sal
- 3 ous
- 300 ml de llet tèbia
- Una mica de sucre glass
- Una mica de mantega per untar el motlle o esprai antiadherent

Preparació:
1- Escalfem el forn a 180ºC. Untem el motlle amb una mica de mantega.
2- Netegem les cireres, traiem el pinyol i les partim per la meitat (és opcional, es poden posar senceres i amb pinyol, però partides queden millor). Les posem en un bol amb la meitat del sucre (100 gr.) i les deixem macerar durant una mitja hora.
3- Tamisem els 125 gr. de farina i el Royal, afegim el pessic de sal i el sucre i ho mesclem tot.
4- En un altre bol batem els ous  i seguidament hi afegim la llet.
5- Ara barregem la mescla anterior amb la farina i el sucre amb un batedor manual.
6- Untem una safata amb la mantega (o l'esprai), hi posem les cireres i a sobre i repartim la mescla.
7- Coem al forn durant uns 45 minuts.
9- Deixem refredar el pastís i escampem el sucre glass per sobre.






Llegir més...

dissabte, 14 de juliol del 2012

Cuinant amb Ferran Adrià: taronges amb mel, oli d'oliva i sal



Què més voldria jo que cuinar amb el Ferran Adrià... Però si faig una recepta del seu llibre és com si me l'estigués ensenyant ell, no? (vinga, imaginació, no em traieu la il·lusió!).
Ja sé què esteu pensant: que no és temps de taronges. Ja ho sé, si és temps de cireres i no de taronges! (aviat posaré la recepta del clafoutis de cireres...). Però és que avui he vist aquesta recepta mirant el llibre de Sant Jordi d'aquest any (El menjar de la família, del Ferran Adrià) i com que em quedaven dos o tres taronges a la nevera, ho he preparat per berenar. La veritat, es prepara en un moment i queda força bo (i això que les taronges ja no tenien gaire gust...).
Pel que fa al llibre, m'encanta, em va sorprendre positivament: jo pensava que parlaria d'esferificacions i deconstruccions (i a mi no m'agraden les coses massa estrafolàries del tipus "xupito" de pa amb tomàquet... per mi el pa amb tomàquet és això: pa i tomàquet!), però va resultar que no,  que són receptes de plats relativament senzills, uns més elaborats que altres, i dona molts trucs per conservar el menjar, comprar, guardar i planificar-nos. A més, està estructurat amb menús de tres plats, i et posa tot el que necessites si els vols fer tots tres o per separat, amb fotografies del pas a pas.


Ingredients (per a 2 persones):
- 2 taronges
- 2 cullerades de mel
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge
- 3 caramels de mel durs (jo no entenia, i he utilitzat una piruleta que em van regalar ahir a la perruqueria, jeje)
- Unes quantes escates de sal


Preparació:
1- Pelem les taronges i les tallem a rodanxes de mig centímetre aproximadament. Les posem en un plat.
2- Amanim les taronges amb la mel, l'oli i les escates de sal.
3- Posem els caramels (o la piruleta) entre dos papers de forn i els aixafem amb un corró o un estri que ens serveixi per esmicolar-los. Els escampem sobre la taronja... et voilà!
4- Que senzill és cuinar com el Ferran Adrià, no trobeu? ;-)


Llegir més...

dissabte, 7 de juliol del 2012

Mini calzone dolces


Aquest cap de setmana m'avanço amb l'entrada, perquè demà em serà impossible publicar-la: actuo al Camp de Mart, a l'òpera "L'Home del paraigua", ballant amb les companyes d'Indra Dansa!!! La "Vero" (Verónica Costa, la nostra professora) és genial, a més de ser una profe fantàstica (té una paciència infinita ensenyant, se li nota que el que fa és la seva passió) i una ballarina excepcional, així que li dedico aquesta entrada, per totes les bones estones que passem amb ella, que són moltes!

Ja us he dit més d'una vegada que m'encanta la pasta de full, no? De les 26 receptes que he publicat fins al dia d'avui, aquesta és la quarta que faig amb pasta de full (i això només és el principi!!). Després de les orelletes, el "croissants en un pis-pas" i el pastís amb crema i fruita, ara toca fer les mini calzone dolces: senzilles, ràpides i booooooones (tot queda bo amb la pasta de full...). La recepta la vaig treure de La cuina de casa i la vaig modificar una mica.



Ingredients:
- Una base de pasta de full*
- Un plàtan
- Un grapat de nous (al vostre gust)
- Perles de xocolata (si no en teniu, podeu posar-hi xocolata trencada a trossets petits)
- Sucre glass
- Un ou.
- Xocolata líquida i gelat de vainilla per acompanyar

* La recepta original és amb una base de pizza, però jo ho vaig provar i a mi m'agrada més amb pasta de full. Potser és perquè la base de pizza que tenia no era prou bona. De fet, ara que ho penso, aquesta recepta ja no s'hauria de dir "calzone", però què més dóna? 



Preparació:
1- Preescalfem el forn a 220ºC.
2- Preparem el farcit en un bol: piquem una mica les nous en un morter perquè ens quedin a bocins petits, hi afegim el plàtan tallat a quadradets i les perles de xocolata. Reservem.
3- Estirem la massa amb un corró, fins que quedi bastant fina.
4- Tallem la massa en cercles d'uns 8-10 cm de diàmetre. Jo he utilitzat un tallador de galetes, però si no en teniu d'aquesta mida, podeu utilitzar un got gran o un recipient que us vagi bé.
5- Posem una cullerada del farcit en cada cercle. Untem les vores amb una mica d'ou batut i tanquem en forma de pizza "calzone", en forma de mitja lluna (l'ou ajudarà a segellar).
6- Posem les mini pizzes sobre paper vegetal a la safata del forn. Les pintem amb ou i les coem durant uns 10 minuts (calor dalt i baix) o fins que estiguin daurades.
8- Presentem el plat: posem les calzone, dues boles de gelat, el sucre glass, la xocolata... i ens ho cruspim sense remordiments!!!



Llegir més...

diumenge, 1 de juliol del 2012

New York Cheesecake (pastís de formatge)


Ja he estrenat la Kitchenaid! Feia un mes i mig que l'esperava (hi ha colors difícils d'aconseguir) i us he de dir que l'espera ha valgut la pena: és fantàstica!!!. Aquesta és la primera recepta que hi he fet i us asseguro que ens va a encantar a tots!! Dissabte passat vam anar a dinar a casa de la meva germana gran i jo vaig dir-li: "eeepp, no feu postres, que les duré jo, que he d'estrenar la Kitchenaid!" (la frase no calia, perquè SEMPRE les duc jo, jeje). En fi, que com que vaig haver de tallar un tros de pastís per fer les fotos, aquest tros ja no el vam tornar a encaixar al pastís... el Jesu i jo no ens vam poder resistir i ens el vam cruspir mentre dèiem "uauuuu, que booooo!".
La recepta, que he tret de La receta de la felicidad (confio a cegues en tot el que fa, sempre surten bones!) i he adaptat una mica, és la del típic pastís de formatge americà i està deliciós!! És ideal fer-lo d'un dia per l'altre, està molt més bo.


Ingredients (per un motlle d'uns 22 cm):*
Per la base:
- 300 gr. de galetes Digestive (a mi m'agrada una bona base de galetes!)
- 100 gr. de mantega
Pel pastís:
- 900 gr. de Philadelphia (light, jajajaja!)
- 200 ml. de iogurt grec (sense sucre)
- 250 gr. de sucre
- 3 ous
- El suc de mitja llimona
- 3 cullerades soperes de farina de rebosteria
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- Mig pot (o la quantitat que us sembli, va a gustos) de melmelada. Jo l'he posat de maduixa, per fer el típic "strawberry cheesecake", però podeu posar-hi la que més us agradi.

*Edició del 2 de setembre: Després d'haver fet uns quants cheesecakes, els meus catadors professionals (Jesu, Nelson, Emma, Laura...) i jo hem decidit que aquest pastís queda millor si el fem menys gruixut: o sigui que el podeu fer amb la meitat dels ingredients i el motlle de 22 cm (excepte els de la base de galetes, que serà igual o en poseu 2/3 parts), o bé poseu les quantitats que indico i utilitzeu un motlle més gran. No és que surti més bo si el fem més prim sinó que, com que és un pastís que atipa bastant (és formatge!) si el fem menys gruixut queda més "lleuger". ;-)

Uhhhmmm, si posat aquí al plat i amb la cullera i tot... qui s'hi pot resistir?

Preparació:
1- Preescalfem el forn a 200ºC
2- Triturem les galetes (amb un robot de cuina, batedora elèctrica o posant-les dins una bossa i aixafant-les amb un corró) i les barregem amb la mantega, que haurem desfet al microones. Aquesta és la textura que us quedarà (he d'admetre que me'n vaig menjar dues cullerades sense remordiments, quina cosa més bona!):

 
3- Agafem un motlle desemmotllable i posem paper vegetal a la base abans de muntar-lo. Això és opcional, jo ho faig perquè així m'asseguro que no s'enganxa el pastís i el puc treure molt fàcilment del motlle. Posem la barreja de galetes i mantega sobre el paper vegetal i ho aixafem bé (jo he utilitzat un got perquè quedi ben premsat).
4- En un bol (o a la Kitchenaaaaaaid!!!) batem el formatge. Afegim el sucre, el iogurt, la vainilla, el suc de llimona i la farina, fins que quedi tot ben incorporat.
5- Afegim els ous, un a un, sense batre massa, ja que la massa agafaria aire i es desinflaria.
6- Posem la mescla al motlle, sobre la base de galetes. Ho coem al forn (jo només hi poso calor per baix, que el meu "carbonet" es torna boig quan li poso a partir de 200ºC) durant 10 minuts. Passat aquest temps baixem la temperatura a 90ºC i ho coem durant una hora més.*
7- Apaguem el forn i deixem refredar el pastís vàries hores sense obrir la porta (en teoria en cap moment heu d'obrir la porta, però jo ho he fet i no ha passat res!). Quan ho apagueu, veureu que la textura queda com un flam, és perfectament normal.
8- Una vegada hagi refredat, el posem a la nevera tota la nit (veureu que l'endemà la textura ja serà la típica del pastís i us morireu de ganes de provar-lo...).
9- Posem la melmelada a sobre (queda més vistós amb melmelada que tingui trossets de fruita) i... a menjaaaaaar!!!

* La recepta original diu que en baixar la temperatura del forn a 90ºC s'ha de tenir 30 minuts més, però jo ho vaig deixar una hora, ja que en passar els 30 minuts em semblava que estava molt cru. 

La prova del delicte: el pastís no va arribar sencer a casa l'Emma... Per cert, heu vist quin repartidor tan cuco? 

I ara és quan no puc evitar posar una foto de la Kitchenaid: no em digueu que no és divina, jajaja!


Llegir més...