Amanida de pebrots del piquillo, tonyina i ou

Jo signava ara mateix: tot l'any estiu!!

Bé, signava més aviat per tres mesos estiu i nou de primavera... Sí, molt millor!

I és que no em direu que no és pràctic poder menjar tot tipus d'amanides: les prepares abans, les menges fresques de la nevera, són ràpides, saludables... I així a la nit et pots menjar una hamburguesa o una pizza sense remordiments, jejeje.

A aquest plat li diem "l'amanida de la Paqui" perquè me la va passar ella. La Paqui és la dona del germà del Jesu. Sempre té solucions per a qualsevol cosa que necessitis, i a més té mil receptes que es preparen en un no res. 

Ingredients (per a 2 persones):

- 2 pots de pebrots del piquillo a tires

- 2 llaunes de tonyina

- 2 ous durs

- Oli d'oliva, sal, pebre

- 1 o 2 grans d'all

- Comí en gra o en pols

Elaboració:

1- Fem els ous durs: posem aigua freda en un cassó, afegim els ous i posem al foc. Quan comenci a bullir, baixem una mica el foc i els tenim 10 minuts. Els retirem del foc, els posem un moment sota l'aigua i els deixem refredar.

2- Escorrem els pebrots. Els posem en un bol i afegim la tonyina, una mica d'ou dur tallat a daus, la sal i el pebre (en poca quantitat)

3- En un morter fem una picada amb l'all i el comí (tant si el tenim en gra com en pols). Ho afegim a l'amanida.

4- Amanim amb una mica d'oli i decorem amb unes rodanxes d'ou dur.

Notes:

- No bulliu els ous durant més de 10 minuts, ja que fan una ombra gris-verdosa al voltant del rovell que, tot i que no implica res pel que fa al sabor, és desagradable a la vista.

- El comí és per a mi un sabor molt andalús. Crec que no n'havia menjat mai fins que vaig conèixer al Jesu, ja que la meva mare ni tan sols en té al rebost. Aneu amb compte amb la quantitat que en poseu, ja que té un sabor fort i es pot "menjar" ell tot sol la resta d'ingredients...

Llegir més...

Gofres!!!

"Si tens sandvitxera, tens gofrera".

Genial!

Aquest és el títol de l'entrada on vaig trobar la recepta per a fer gofres del bloc La cajita de recetas. Doncs sí, no cal que tingueu una gofrera: la sandvitxera és més que suficient per a fer-ne. En el meu cas els vaig fer amb aquesta forma perquè tinc una sandvitxera amb les plaques intercanviables (gofre, sandvitx i planxa - és del Culinarium i va genial) i a les fotos de més avall veureu que també tinc una donutera que l'utilitzo per a fer gofres enlloc de donuts... (ja sabeu que tinc certa afició a col·leccionar tot tipus d'aparell de cuina, excepte la Thermomix...)

Però no fa falta que us compreu ni una donutera ni una sandvitxera que faci gofres: podeu utilitzar la normal, o la que tingui forma de Bob Esponja, o de la Hello Kitty... Com podeu veure, la Silvia de La cajita de recetas ho ha fet amb la sandvitxera del Bob Esponja.

Ah, i una cosa, fer gofres és mooooooolt fàcil! Jo en faig un bon grapat i després els congelo. Quan ens ve de gust menjar-ne, els traiem del congelador i els posem directament al microones, a intervals de 30 segons, fins que queden amb una textura... uhhhmmmm... com acabats de fer!

Amb Nutella... els nostres preferits!

Ingredients (per a uns 6 gofres, depenent de la mida de la sandvitxera, jo ara sempre en faig el doble):

- 30 gr. de mantega

- 125 gr. de farina

- 1/2 sobre de llevat en pols tipus Royal

- 1 ou gran

- 100 ml. de llet

- 30 gr. de sucre

- 25 ml. d'aigua

Per acompanyar: 

- Nutella o Nocilla, melmelada, nata... 

Elaboració:

1- Desfem la mantega al microones i la reservem perquè vagi refredant.

2- En un bol mesclem la farina, el sucre i el Royal. Hi afegim l'ou i barregem. Com que veureu que es fa una pasta que costa molt remenar, comencem a afegir la llet poc a poc (jo ho faig primer amb una cullera i després segueixo amb una batedora manual - o elèctrica, depenent de la pressa...). És important que es vagin desfent els grumolls.

3- Incorporem la mantega i seguim barrejant.

4- Finalment anem afegint l'aigua i mesclem bé.

Podeu batre amb una batedora manual o amb l'elèctrica si us queden grumolls

5- Deixem reposar la massa 30 minuts a la nevera i ja es pot utilitzar. També la podem fer el dia abans i la deixem tota la nit a la nevera.

6- Endollem la sandvitxera, posem una petita quantitat de massa (no us passeu, que sortirà del motlle, aneu provant) i els feu durant uns 2-3 minuts. Si veieu que de dalt encara no estan, els podeu girar.

7- Es poden servir am melmelada, nata muntada, nutella o nocilla...

Llegir més...

"Bicis" de pasta amb espinacs, panses i pinyons

Ja sóc triatleta: faig natació, vaig a córrer... i aquí tenim la bici, jajaja! Només em faltaria això, anar en bici... Que també faig ioga, i amb aquestes tres disciplines de moment ja en tinc prou... ;-)

I per fer esport, aquest plat és ideal. A més d'estar deliciós, és d'allò més complet (de fet, és de l'estil de l'arròs amb espinacs i ous que vaig publicar fa poc més d'un any): hidrats de carboni de la pasta; proteïnes, olis essencials i minerals dels pinyons; fibra, antioxidants i potassi de les panses; vitamines del grup B i minerals del formatge; i fibres, vitamines, minerals i no sé quantes propietats més dels espinacs.

Ara bé, també us he d'avisar que si esteu a dieta, deixeu a banda els pinyons, les panses, les bicicletes, el formatge i us mengeu només els espinacs... És broma: si esteu a dieta, prescindiu del formatge o en poseu molt poc, no hi poseu pinyons i no us mengeu un plat fins dalt. Vinga, a la cuina a preparar la recepta!

Ingredients (per a quatre persones):

- 400 gr. (jo sempre en poso de més...) de "bicicletes", o la pasta que més us agradi

- 300 o 400 gr. d'espinacs frescos

- 2 grans d'all

- 2 o 3 c/s* de pinyons

- 2 o 3 c/s de panses

- Un gotet de moscatell (jo hi he posat mistela)

- 50 ml de llet

- 6 c/s de formatge parmesà (jo hi he posat parmesà i emmental, i a l'ample...)

- Sal, pebre, oli d'oliva

* c/s - cullerada sopera

Elaboració:

1- Posem a macerar les panses amb el moscatell en un bol.

2- Bullim els macarrons amb aigua abundant i sal, segons indiqui el fabricant. Escorrem i reservem.

3- En una paella, torrem els pinyons amb unes gotes d'oli (compte que es cremen ràpid). Reservem.

4- A la mateixa paella, saltegem els alls, que haurem tallat a làmines. Afegim després els espinacs i un pessic de sal. Coem durant uns 3 o 4 minuts, remenant de tant en tant.

5- Afegim les panses, el moscatell (o mistela), i deixem coure un parell de minuts.

6- Afegim la llet i una mica de pebre.

7- Passats un parell de minuts, apaguem el foc i incorporem els pinyons que teníem reservats i un parell de cullerades de formatge parmesà. Rectifiquem de sal si convé i ho remenem tot bé.

8- Barregem amb la pasta. Ho posem en una safata apta per al forn, afegim formatge al gust i gratinem uns minuts al forn.

Notes:

- Les bicicletes són de la marca Gallo, i les vaig trobar al Lidl, tot i que suposo que les venen a qualsevol supermercat.

- La recepta la vaig treure de la Dolorss, que fa temps que segueixo. Ella va utilitzar macarrons rústics en lloc de bicis.

Llegir més...

Cotton soft Japanese cheesecake (pastís de formatge esponjós!)

Aiiiiiiii... quina cosa més boooooona!!! Recordeu el Cheesecake? Fet amb 900 gr. de Philadelphia (...). Mira que està deliciós, amb aquelles galetes digestive a la base i la melmelada de maduixes... Doncs aquest m'agrada més!! Perquè és esponjós, impressionant! Aquest pastís de formatge és la rèplica casolana (molt millor, evidentment) d'aquells mini pastissos de formatge que venen als supermercats. I té aquest nom tan genial: "Cotton soft Japanese cheesecake" o, el que ve a ser el mateix, "pastís de formatge esponjós que deu ser típic al Japó o igual no"... La recepta l'he tret del bloc Cupcakelosophy de la Davinia, que sempre prepara uns dolços boníssims...

Aquest pastís es fa al forn al bany maria, així que heu de tenir en compte que necessitareu una safata que sigui apta per al forn que omplireu d'aigua i dins hi posareu el motlle amb el pastís.

Una altra cosa important és que si el feu quan teniu convidats, l'heu de preparar el dia abans, ja que necessita unes quantes hores de repòs (i al final va millor perquè el dia del dinar/sopar ja tens el postre fet).

Les cireres me les va regalar la meva germana Emma "perquè fés algun postre", jeje

Ingredients per un motlle d'uns 22cm (veure notes al final):

- 140 gr. de sucre

- 6 clares d'ou

- 6 rovells d'ou

- 1/4 c/p de cremor tàrtar (veure notes al final)

- 50 gr. de mantega

- 250 gr. de formatge tipus Philadelphia. Igual que la Davinia, jo vaig utilitzar Mascarpone.

- 100 ml de llet

- 60 gr. de farina de rebosteria (per ex. la "harina bizcochona" del Mercadona) o farina normal

- 20 gr. de Maizena (farina de blat de moro)

- 1/4 c/p de sal

Per decorar:
- Cireres en almívar, melmelada de maduixes... el que més us agradi.

* c/p cullerada de postre

Elaboració:

1-  Escalfem el forn a 160ºC.

2- En un cassó posem la mantega a daus, el formatge i la llet. Ho posem a foc baix i remenem sense parar fins que s'hagi desfet tot. Una altra opció (per assegurar-nos que no se'ns cremi) és fer-ho al bany maria, però jo no tinc paciència i prefereixo fer-ho així. Si aneu amb compte, no tindreu cap problema. 

3- Una vegada estigui tot desfet, retirem del foc i deixem refredar. Ho podem canviar de bol perquè es refredi més ràpid.

4- Mentre esperem que es refredi, muntem les clares a punt de neu: les posem en un bol i batem. Quan comencen a fer espuma, afegim el cremor tàrtar (o el suc de llimona) i seguim batent. Quan comencen a estar més consistents, anem afegint el sucre poc a poc (una cullerada sopera cada 15 segons, fins acabar-lo). Seguim batent fins que quedin "stiff peaks", que no és més que el que veieu a la foto següent: les clares ben dures (si doneu la volta al bol, no cauran a terra):

5- Quan el formatge, llet i mantega ja estan freds, afegim la farina, els rovells, la Maizena i la sal. Ho mesclem bé amb una batedora (de mà o elèctrica).

6- És el moment d'afegir les clares a punt de neu a la mescla anterior: amb molt de compte, les afegim en dues o tres vegades, remenant amb una espàtula de silicona, amb moviments circulars i de baix cap a dalt.

7- Mentrestant, posem aigua a bullir en un cassó (per al bany maria).

8- Preparem el motlle: el folrem per dintre amb paper vegetal, assegurant-nos que surti per dalt per quan el pastís pugi. Podeu untar el motlle amb una mica de mantega perquè el paper s'enganxi (jo utilitzo esprai antiadherent de rebosteria).

9- Posem la safata per al bany maria al forn. A sobre hi posem el motlle amb el pastís i afegim l'aigua bullint (a la safata clar, no al pastís, jajaja!). 

10- Fornegem durant una hora i mitja aproximadament. En el meu cas, com que vaig utilitzar dos motlles, amb 40 minuts en vaig tenir prou. Com sempre, vaig posar calor per baix i els últims 5 minuts també per dalt. El truc per saber si està cuit és punxar amb un escuradents. Si utilitzeu un motlle com el de la Davinia (de 22cm) el temps s'aproparà al que diu ella (una hora i mitja aprox.), però si feu dos pastissos més petits, amb la meitat de temps en tindreu prou. Si l'aigua s'evapora, en podeu afegir més, prèviament escalfada.

11- Feta la prova de l'escuradents, apaguem el forn, obrim una mica la porta i deixem refredar. No podem treure el pastís del forn fins que no estigui fred del tot!! (2 o 3 hores).

12- Quan estigui fred del tot, el posem a la nevera, tapat amb paper film, i el deixem reposar unes 6 hores.

13- Quan ja no ens quedin ungles (ens les haurem menjat totes d'un atac de nervis esperant que el pastís estigui...) ja ens el podem cruspir!

Es conserva uns 5 dies a la nevera.

Diu la Davinia.

Perquè no ho he pogut comprovar: a casa dura un dia i mig com a màxim... i som dos! ;-)

Notes:
- He fet dues vegades el pastís: una utilitzant un motlle de 18cm i un altre rectangular (aquest últim em va quedar massa baix...) i un altre dia vaig tornar a utilitzar el motlle de 18cm i unes flameres individuals.

- Si no teniu cremor tàrtar no passa res, poseu-hi unes gotes de suc de llimona. El cremor tàrtar s'utilitza per estabilitzar les clares quan les muntem a punt de neu i el podeu trobar en botigues de rebosteria.

- Si utilitzeu un motlle desmuntable, l'haureu de folrar per fora amb paper d'alumini perquè no hi entri aigua quan el poseu al bany maria.

Llegir més...

Per sopar: torrades amb melmelada de figues, pernil i formatge

Un dia no sabia què fer per sopar però em venia de gust alguna cosa diferent. Vaig recórrer al repertori de "receptes per provar de fer" (que ja en dec tenir uns 10 milions...) i vaig trobar aquesta idea al fantàstic bloc de la Sonia, L'Exquisit, i em va encantar (com totes les receptes que fa!).

Aquestes torrades es preparen molt ràpid i queden delicioses, amb el contrast de dolç i salat. Em segueixo preguntant com vam poder viure tant de temps sense Internet... ;-) i sense tots aquests blocs, que ens permeten buscar i alhora compartir informació de qualsevol tipus, ja siguin receptes de cuina, moda, esport... o qualsevol altre tema que ens interessi.

Ingredients:

- Llesques de pa de pagès

- Pernil salat, tallat fi

- Formatge manxec (jo no en tenia i hi vaig posar semi curat de cabra... boníssim!)

- Melmelada de figues

Elaboració:

1- Untem el pa amb la melmelada, posem el pernil i el formatge per sobre i ho posem al grill.

2- Servim calent.

3- Impressionant...

Podem acompanyar amb patates xips, amanida...

Llegir més...

Crema catalana

No sóc pas gaire de postres de cullera... més aviat m'agrada pegar-li queixalada als dolços (deu tenir a veure amb allò que tampoc sóc capaç de menjar un iogurt per sopar...). De fet, aquesta és la tercera recepta  de cullera que publico, juntament amb el tiramisú en gotets (uhhmmm...) i els iogurts. M'agraden més textures consistents... Però aquesta crema catalana està deliciosa! Un postre tradicional, d'aquells de tota la vida... i que jo no havia fet mai encara... La recepta l'he tret del llibre del Ferran Adrià, El menjar de la Família.

Ingredients (per a 8 persones):

- 500ml. de llet sencera

- 120ml. de nata líquida 35% M.G.

- La pela d'una llimona

- La pela d'una taronja

- 3 rovells d'ou

- 1/2 branca de canyella

- Un pessic d'anís verd (jo no n'he posat)

- Una beina de vainilla

- 90 gr. de sucre

- 20 gr. de midó de blat de moro (Maizena)

Elaboració:

1- Posem a bullir en un cassó la llet, la nata, la canyella, les peles de llimona i taronja, l'anís verd i la beina de vainilla, que haurem obert per la meitat en sentit longitudinal.

2- En un bol mesclem els rovells d'ou amb el sucre i el midó de blat de moro.

3- Amb un colador, aboquem la llet bullent damunt dels rovells i remenem amb unes barnilles.

4- Posem aquesta mescla en un cassó i coem a foc mig durant 10 minuts, sense deixar de remenar. 

5- Repartim la crema en cassoletes individuals. Just abans de servir-la, escampem sucre per damunt i el cremem amb un cremador. Si no en teniu, una altra opció és posar-hi trossets de caramel per sobre. 

Notes:

- És important cremar el sucre just abans de servir la crema catalana. Si ho feu amb antelació, veureu que el caramel s'acaba fent líquid i fa una mica de mal a la vista...

- Què fem amb les 3 clares que sobren dels ous? No se us passi pel cap llençar-les! Les podem aprofitar, per exemple, per fer truita més esponjosa, afegint una mica de clara d'ou als ous que tinguem per fer-la.

 

Llegir més...

Empedrat (my way...)

 

Qui diu que només publico receptes hiper calòriques?? És que potser no recordeu el pastís de síndria? I el puré de dos colors? I les broquetes de meló amb pernil (mil disculpes per les fotos d'aquesta última recepta, no sé com m'atreveixo a posar el link...)? I... i... i... Bé, potser sí que és cert que les receptes que publico no són especialment light... És que ara, a més de córrer també nado... i clar, m'he d'alimentar bé, jajaja! (sona convincent, no?).

Però avui no us podeu queixar, que en porto una de força lleugera. Sí que és cert que els llegums tenen més calories que l'enciam, però tampoc podem alimentar-nos a base de fulles! Es tracta de mantenir una dieta variada, menjant de tot en quantitat moderada però moltes vegades: no us enganyo si us dic que jo menjo entre 5 i 6 vegades al dia... I això de saltar-se el sopar si un dia hem dinat molt perquè hem anat de bodorrio: prohibit!! S'ha de menjar alguna cosa, encara que sigui un iogurt o fruita: es compensa, però no s'elimina l'àpat, sinó l'endemà al matí tindrem una gana...

Els fesols són dels llegums més complets que hi ha: porten molta fibra, ferro, són rics en vitamina B, potassi, fosfor i magnesi.

Ingredients (en surten uns 3 plats aproximadament):

- Un pot de fesols

- Un tomàquet gran (o dos, això va a gustos)

- Mitja previna (=pebrot vermell) - així li diem al Masroig

- Un pebrot verd italià (o dels altres)

- Mitja ceba tendra

- Dues llaunes de tonyina: i d'aquí el "my way", ja que l'empedrat es fa amb bacallà esqueixat

- Olives negres

- Oli d'oliva, un pessic de sal, pebre

Elaboració:

1- Posem els fesols en un colador i els netegem amb aigua. Deixem escórrer i ho posem en un bol gran.

2- Tallem el tomàquet, la ceba i el pebrot. Ho afegim als fesols.

3- Afegim la tonyina o el bacallà i les olives negres. Remenem.

4- Guardem a la nevera una bona estona. L'empedrat està bo ben fresc. Fins i tot el podem preparar la nit abans.

Llegir més...

Tarte tatin

Aquí teniu un dels pastissos més coneguts de la cuina francesa: la tarte tatin!! Tots els restaurants de categoria a França el tenen al seu menú. I sabeu què? Que és molt fàcil de fer!! Es tracta d'un pastís que es fa a l'inrevés: les pomes es posen a la part de baix (sobre una base de caramel, uuuhhhmmmm...), la massa a sobre, es cou al forn així i després se li dóna la volta, com si fos una truita. S'acostuma a servir calent i és ideal acompanyar-lo amb gelat (el contrast és exquisit), però també pot anar amb crema o nata. La recepta l'he tret del llibre Escuela de postres (de Larousse). Aquest postre és definitivament un èxit assegurat!

Ingredients:

Per la massa (veure notes al final):
- 250 gr. de farina
- 125 gr. de mantega (que haurem tret una estona abans de la nevera)
- 3 rovells d'ou
- 100 gr. de sucre

Pel farcit de pomes:
- 125 gr. de mantega
- 100 gr. de sucre moreno
- 50 gr. de sucre blanc
- 1,5 kg. de pomes. La recepta diu reineta o Granny Smith, però jo vaig utilitzar pomes golden

També necessitarem una paella o bé una safata que puguem posar al foc (o vitro) i a la vegada al forn. Jo vaig utilitzar una paella d'aquestes que es pot treure el mànec. En cas que no ho tingueu, podeu fer el caramel en una paella i després passar-lo al motlle pel forn.



Elaboració:

1- Posem sobre el taulell o en un bol els 250 gr. de farina, els 125 gr. de mantega, els 3 rovells i els 100 gr. de sucre. Amassem fins aconseguir una mescla homogènia.

2- Emboliquem la massa amb paper film i la deixem reposar a la nevera durant un parell d'hores. Fins i tot la podem deixar d'un dia per l'altre.

3- Preparem el caramel: untem la paella o motlle amb mantega (uns 25 gr.). Afegim el sucre moreno i el blanc i deixem caramel·litzar a foc lent durant uns minuts. Anem remenant sovint perquè no es cremi.

4- Mentre es fa el caramel, pelem les pomes, les tallem a quarts i els hi traiem el cor.

5- Posem les pomes de manera radial sobre la mantega caramel·litzada, procurant que no quedin espais buits, tal i com veieu a la imatge inferior, i les coem al forn a 180ºC durant uns 15 minuts. Recordeu que si no teniu una paella que pugui anar al forn, haureu de fer-ho en un altre motlle.

6- Mentrestant, extenem la massa amb un rodet.

 

7- Passats els 15 minuts, traiem les pomes del forn, tallem a daus la resta de la mantega (uns 100 gr.) i la posem sobre la poma. A sobre d'aquesta hi posem la massa (no cal retallar-la, si surt per fora del motlle, el dobleguem cap a dins). Tornem a fornejar durant uns 25 minuts. Com sempre, jo poso calor per baix només i un toc per dalt al final si veig que no ha quedat prou torrat. Aquest és l'aspecte en treure-la del forn:

8- Traiem el pastís del forn, li donem la volta (compte en cremar-nos, podem esperar a que es refredi). I tatxaaaaaaan! Aquí tenim la nostra deliciosa tatin!! Tan autèntica com la dels millors restaurants de Paris! ;-)

Notes:
- Tenim dues opcions pel que fa a la massa: podem fer la d'aquesta recepta o bé utilitzar pasta de full, o massa brisa comprada. La veritat és que fer la massa no m'ha costat gens i el resultat ha estat espectacular, però si tenim pressa, una massa comprada sempre ens facilitarà la feina.
- La recepta del llibre deia 150 gr. de sucre blanc per fer el caramel. Jo l'he canviat per 100 de sucre moreno i 50 de blanc perquè així les pomes queden més daurades. També podem utilitzar només sucre moreno.

Llegir més...

Quelitas, galetes d'inca o galetes d'oli

Us en recordeu de les Quelys? A casa meva les menjàvem els diumenges al migdia amb el vermut. Són unes galetes típiques de Mallorca, i diuen que el seu nom ve per una visita de la guapíssima Grace Kelly a l'illa. No és l'única cosa que porta el seu nom: la mítica bossa Kelly d'Hermès també porta el seu nom. Però això ja ens donaria peu a començar un bloc de moda i, tot i que també m'agrada molt el tema moda, ja no tinc més temps... ;-)

Estic arribant a una conclusió (algú em crucificarà pel que vaig a dir ara...): si us agrada fer receptes amb masses fermentades (pa, brioixos, cinnamon rolls, massa de pizza...), el millor és la panificadora (gràcies de nou Maribel, va ser un regal fantàstic!). Sí, sí, la panificadora! Us confesso que estic perdudament "enamorada" de la meva Kitchenaid. I és perfecta per fer cocs, galetes, pastissos, muntar les clares a punt de neu (les fa impressionants en 2 minuts!), i també masses que han de fermentar. Però el que us vull dir és que la panificadora té un programa que es diu "Masa subida", que normalment s'utilitza per fer massa de pizza i dura una hora i mitja aproximadament, que el que fa és amassar i escalfar una mica perquè la massa fermenti. I clar, és molt còmode perquè hi poses els ingredients, prems el botó i quan ha acabat ja pots donar forma a la pizza, els brioixos, el pa (si el vols coure al forn enlloc de la panificadora), o com és aquest cas, les "Quelitas". Però no patiu, que a la recepta us explico com fer-les amb i sense panificadora.

La recepta l'he trobat al bloc Pasar del aire i l'he adaptat una mica a la meva manera.

I anem "al lío" que avui m'estic enrotllant com una persiana... Recordeu les Quelys o Quelitas? A mi em porten molts records de quan era petita, perquè eren típiques el diumenge a l'hora de dinar mentre fèiem el vermut (que era petita... no vull dir vermut de veure, sinó de menjar... l'addicció a aquest exquisit licor m'ha vingut de gran, jajaja!). Aquestes galetes salades són típiques de mallorca, i també es diuen galetes d'inca o d'oli.

Ingredients (amb aquesta quantitat em va sortir la safata del forn sencera):

- 100 gr. d'aigua

- 50 gr. d'oli d'oliva

- 50 gr. de llard (=manteca) a temperatura ambient*

- 15 gr. de llevat fresc premsat (jo utilitzo el Levital del Mercadona)

- 275 gr. de farina

- 5 gr. de sal

* Enlloc de 50gr. d'oli i 50gr. de llard, podeu posar 100 gr. d'oli.

Elaboració:

1- Escalfem l'aigua al microones uns 20 segons. Hi desfem el llevat fresc i remenem amb una cullera.

2- Si tenim panificadora: posem l'aigua i el llevat a la cubeta i tota la resta d'ingredientes, en l'ordre que apareixen a la llista. Posem el programa de massa pujada i anem a córrer, passejar, prendre el sol, mirar un capítol de Fringe o Masterchef... Un cop acabat el programa, anem al pas 5.

3- Si ho fem a mà: en un bol posem l'aigua amb el llevat, hi afegim el llard i anem agregant la farina i la sal, a mida que anem mesclant, primer amb una cullera i després amb les mans. Anem posant la farina fins que s'acabi. La massa us quedarà bastant oliosa.

4- Fem una bola amb la massa, la posem en un bol tapat amb un drap i deixem reposar durant una hora aproximadament, o fins que hagi duplicat el volum.

5- Sobre el taulell enfarinat, estirem la massa amb un rodet. El gruix ha de ser d'uns 5 o 6 mm aproximadament.

6- Amb un tallador de galetes, el tap d'una ampolla de licor, el suport d'una mànega pastissera (el meu cas) o el que us passi pel cap, tallem cercles d'uns 4-5 cm de diàmetre fins acabar tota la massa.

7- Posem les "Quelites" a la safata del forn sobre paper vegetal, marquem els punts amb una forquilla o escuradents i les deixem llevar una altra vegada durant una mitja hora aproximadament (en un lloc sense corrent d'aire).

8- Escalfem el forn a 200ºC. Un cop passat el temps de la segona fermentació de la massa, baixem la temperatura a 180ºC i fornegem les nostres "Quelites" durant uns 15 minuts, calor dalt i baix: això és orientatiu, coneixeu el vostre forn millor que jo... ;-). Si creieu que és millor calor només per baix i al final posar també dalt, com us vagi millor.

9- No us ha fet il·lusió fer Quelys a casa?

Llegir més...

Mini coques de Sant Joan amb nata

No teniu excusa: aquí teniu la coca de Sant Joan, per fi podeu preparar-la vosaltres a casa!!

Tot i que, ben pensat... tampoc teníeu excusa l'any passat, que ja vaig publicar aquesta coca de Sant Joan amb crema.

Ni tampoc l'any anterior, ni l'anterior, ni l'anterior... perquè ja hi havia milions (igual no tantes...) de receptes de coques de Sant Joan... Doncs si, tot i així, encara no l'heu fet, aquesta és la vostra!



La d'aquest any és molt similar a la de l'any passat, però en petit: enlloc de fer-ne una de gran, en surten 6 de petites, i les he farcit de nata enlloc de crema. La recepta l'he tret del Ramon del bloc Què hi ha de postres?, que fa unes postres que m'encanten i me les guardo totes! Aquesta vegada he seguit la seva recepta ("tunejant-la" una mica, jeje), però també podeu fer-la seguint la recepta de la coca amb de Sant Joan que vaig publicar jo l'any passat, com vulgueu (és molt similar i a mi m'han agradat totes dues).

Us he de d'avisar d'una cosa: si teniu pressa: no feu cap coca de Sant Joan!!! No és difícil fer-la, però com que ha de llevar alguna que altra vegada, podeu estar-hi mig matí perfectament (de fet, la recepta d'en Ramon diu que el primer llevat ha de reposar 12 hores... cosa que no vaig fer perquè no tenia temps i no m'hi havia fixat a la recepta, que sinó hagués fet aquesta primera part la nit abans...). Ara, també us he de dir que la satisfacció que et dóna que ta germana Emma, després de tastar-la, et digui "nena, BONÍSSIMA, 100 vegades millor que les de pastisseria", no té preu...

Ingredients:

Per la primera elaboració (o massa mare):

- 200 gr. de farina (jo l'utilitzo de força, però la podeu utilitzar normal si no en teniu)

- 10 gr. de llevat fresc (el compro al Mercadona, i utilitzo mig cub, cadascun pesa 25 gr.)

- 120 gr. d'aigua

Per la segona elaboració:

- 200 gr. de farina (igual que abans, millor de força, però pot ser normal)

- 80 gr. de sucre

- 40 gr. de mantega a temperatura ambient

- Un ou

- Un rovell d'ou

- Un pessic de sal

- La ratlladura d'una llimona (jo hi vaig posar extracte de llimona)

- 4 gr. d'oli d'oliva (una cullerada de postre)

- Una mica d'aigua (jo no en vaig posar ni una gota... amb la humitat que tenim a Tarragona, no me'n va fer falta...)

- La massa mare que haurem preparat abans

-  Opcional: aroma de tarongina (jo utilitzo "Aroma de Azahar", de la marca Vahiné, que compro al Suma). En Ramon no en posa, però a mi m'encanta, em recorda al tortell de reis...

- A més de l'ou i el rovell, també necessitarem una mica d'ou batut per pintar les coques

- Per decorar: pinyons, sucre, fruita confitada, sucre glass...

- Per farcir: 500gr. de nata per a muntar (recordeu que l'heu de tenir a la nevera) + 50gr. de sucre

Elaboració de la massa mare:

1- Comencem preparant la massa mare (si pot ser, la nit abans... ja us he explicat que jo no hi vaig ser a temps, jeje, i només va reposar mitja hora, però el resultat va ser igualment boníssim): escalfem l'aigua uns 20 segons al microones, hi desfem el llevat i remenem. En un bol posem la farina, afegim l'aigua amb el llevat i ho mesclem bé primer amb una cullera de fusta i després amb les mans, durant uns 15 minuts. Si ho fem amb un robot de cuina ho posem uns 10 minuts a velocitat lenta.

2- Formem una bola amb la massa. Escampem una mica de farina en un bol, hi posem la massa i la tapem. Reservem en un lloc sense corrent d'aire durant 12 hores. 12 hores??????? (per això va bé preparar aquesta part la nit abans...). Ja no hi som a temps? Doncs no passa res, ho deixem 30 minuts i veurem com augmenta el volum ràpidament. Aquí teniu una imatge de com queda la massa després de la mitja hora:

Elaboració de la coca:

1- En un bol (pot ser el del robot elèctric si l'utilitzarem per fer la massa) posem tots els ingredients - excepte la farina, l'oli i la massa mare - i mesclem amb un batedor manual. Si ens hem oblidat de posar la mantega a temperatura ambient, la posem al microones en sessions de 10 segons i anem remenant,  fins aconseguir una textura en pomada.

2- Una vegada ho tenim mesclat, anem afegint la farina poc a poc i la massa mare (ja sigui amb el robot o a mà). Si la massa ens queda massa espessa, podem afegir una mica d'aigua (jo no en vaig haver d'afegir). Si està massa clara, hi afegirem més farina. Es treballa uns 10 minuts a marxa lenta (si és a mà serà una mica més...). Finalment posem l'oli.

3- Formem una bola amb la massa. La posem en un bol i la deixem reposar al forn a 30ºC (vigileu la temperatura, que no us pugi més del compte...). Al cap de 15 minuts de tenir-la al forn, la traiem, li donem dues batzacades (jajaja, vull dir que l'amassem una mica amb les mans sense por, per treure-li l'aire) i la tornem a posar dintre 15 minuts més. Aquest és el truc perquè la massa tingui força i quedi ben esponjosa. Aquí teniu una imatge de la pasta després d'amassar-la:

4- Passat el temps dins el forn, traiem la massa, la dividim en 6 parts iguals (d'uns 120gr. cadascuna), formem una bola amb cadascuna.

5- Estirem les boles amb un corró, donant forma allargada.

 

6- Posem les coques a la safata del forn, sobre paper vegetal, i les pintem amb ou batut. Hi escampem els pinyons (o decorem amb la fruita confitada) per sobre.

7- Tornem a posar al forn a 30ºC, fins que dupliquin el volum (una mitja hora aproximadament), amb un cassó amb aigua bullint a la part de baix del forn, per crear-hi humitat.

8- Mentrestant, muntem la nata (que ha d'estar ben freda de la nevera): la posem en un recipient ben fred (el podem posar - buit - una estona al congelador) i batem amb una batedora elèctrica, mentre anem afegint el sucre, a velocitat lenta, fins aconseguir una textura consistent.

9- Passada la mitja hora, traiem la safata del forn (i el cassó amb aigua!) i pugem la temperatura a 200ºC. Quan el forn ha arribat a aquesta temperatura, escampem una mica de sucre sobre les coques (a mi se'm va oblidar totalment, ejem...), baixem la temperatura a 180ºC i les posem al forn (jo només he posat calor per baix).

10- Al cap d'uns 16 minuts (en el meu cas), ja estan llestes! Les traiem del forn i les deixem refredar.

11- Ja podem farcir-les amb la nata (ens podem ajudar amb una màniga pastissera). Finalment escampem una mica de sucre glass per sobre (opcional - jo ho vaig fer perquè no n'havia posat a l'hora d'enfornar-les).

12- Ja us he avisat que no les féssiu si teniu pressa... Són una mica lentes de fer, però el resultat val la pena!

Notes:

- Si voleu fer les mini coques amb crema enlloc de nata, aquí teniu la recepta de la crema pastissera.

- Sempre va bé tenir tots els ingredients preparats i ben pesats abans de començar la recepta (aquesta i qualsevol altra), per no atabalar-nos a última hora i oblidar de posar-ne algun...

Això és "la bona vida": a la platja fent una foto amb el mòbil a una mini coca de Sant Joan, que vam farcir de Nutella i nata... la bomba, jajaja!!!

Llegir més...