Pastís de xocolata al microones

Això no pot ser: ja fa dues setmanes que publico receptes d'allò més sanes i baixes en calories (què me'n dieu del pastís de síndria? És el menys calòric del món!). Així que tornem a fer pastissos "amb cara i ulls", d'aquells que estan prohibits si estem a dieta, jeje.
Increïble: es pot fer un pastís (sumant preparació i cocció) en un quart d'hora!! Si teniu pressa i heu de preparar-ne un, aquest és el vostre!
Aquesta recepta me l'ha passat la Irina, una autèntica cocinillas! Gràcies "Ansias", jajaja!



Ingredients:
- 125 gr. de xocolata fondant (són rajoles de xocolata per a postres, de cobertura, jo utilitzo les del Mercadona o de Nestlé)
- 125 gr. de mantega
- 3 ous
- 80 gr. de farina
- 1 culleradeta de llevadura Royal
- 3 cullerades soperes de llet
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla (opcional)
- 120 gr. de sucre

Preparació:
1- Desfem la xocolata i la mantega al microones. Ens quedarà així:

2- Afegim a la mescla anterior els ous, la farina, la llevadura, la llet, l'extracte de vainilla i el sucre. Barregem fins que quedi una massa homogènia.

3-Ara tenim dues opcions: podem posar la mescla en tasses (les omplim una mica més de la meitat) o bé ho posem en un motlle, també una mica més de la meitat (en qualsevol cas, recipients aptes per al microones).
4- Si utilitzem un motlle, ho posem al microones durant 5 minuts (potència 700 - si no la podeu triar, poseu potència mitja). Si utilitzem una tassa, 3 minuts són suficients (també potència 700). Aquí heu d'experimentar una mica amb el vostre microones: és millor que ho poseu poc temps, punxeu amb un escuradents i si no surt net, ho poseu un minut més. Si us passeu amb el temps, el pastís quedarà dur, així que val més anar fent-ho poc a poc que no pas passar-nos per voler acabar abans.

Notes:
- Jo vaig utilitzar farina de reposteria i no hi vaig posar Royal. Va pujar igualment.

Llegir més...

Pastís de síndria

Estic de vacances i pensava que tindria més temps per preparar les entrades del bloc, però resulta que no... Així que vinga, no perdo més el temps i us explico aquesta recepta, fàcil fàcil i un èxit assegurat. La setmana passada van venir uns amics molt especials a dinar a casa: l'Eulàlia, l'Alba i el Sandro (+ la meva family, clar) i vaig posar aquest pastís de síndria abans dels dolços: va volar en un no res!! És molt refrescant i el podeu deixar preparat amb antel·lació a la nevera. Vaig trobar la recepta al bloc Cuinant, just uns dies abans del dinar, i vaig pensar que era una molt bona idea.



Ingredients:
- Mitja síndria (sense pinyols - la meva en tenia i no queda tan bé), tot i que podeu utilitzar-ne una de sencera, depenent de la quantitat que en vulgueu fer. Nosaltres érem nou i ens vam cruspir la mitja síndria, però havíem de deixar un foradet pels dolços, jeje.
- Fulles de menta (opcional, jo no en vaig posar)
- Res més: és així de senzill!!!

Preparació:
1- Si utilitzem mitja síndria, fem un tall d'uns dos dits, que ens servirà de base, i en fem triangles. Ho posem en una safata o un plat ben gran.
2- Fem boles amb la resta de la síndria (amb l'estri aquell per fer boles de meló). Si utilitzeu menta, ara ho poseu en un recipient tancat a la nevera, amb unes fulles dintre, fins l'hora de servir. Si no hi posem menta, ja podem col·locar les boles sobre la base i guardar-ho a la nevera (jo vaig cobrir-ho amb paper film perquè no s'assequés).
3- I ja està!!

Llegir més...

Patates "fregides" al forn

 

Aquestes patates "fregides" les heu de fer! Són fàcils de fer, molt saboroses, sanes i tenen força menys calories que si les fregiu de la manera tracidional. Ja sabeu que sóc molt reticent a fregir: m'encanten els donuts, les rosquilles, el pollastre arrebossat*... però no en faig mai perquè com que s'han de fregir se'm treuen les ganes de fer-ne, només de pensar en la quantitat de calories que porten.
Per això, quan vaig trobar aquesta recepta i la vaig provar, em va alegrar el dia, perquè us asseguro que el sabor sorprèn gratament, estan boníssimes! És una alternativa sana al "fritanga". La vaig treure de javirecetas.
Es tarda més que fregint-les (una mitja hora), però no donen gens de feina perquè només cal vigilar-les cada 10 minuts.

Ingredients:
- Patates
- Oli d'oliva
- Sal
- Romer, timó, pebre (opcional però us ho recomano, hi donen un sabor especial). O també orenga, julivert... el que vulgueu
- Paper vegetal per la safata del forn

Preparació:
1- Escalfem el forn a 200ºC
2- Pelem i netegem les patates. Les tallem com ens agradi més. Aprofito per ensenyar-vos l'estri que utilitzo per tallar les patates (també serveix per tallar ceba, carbassó, pastanaga, pebrot...). No sé el nom correcte en català, jo li dic mandolina i és un bon invent:

3- Les posem en un bol, afegim un raig d'oli i sal al nostre gust.
4- Opcional, afegim romer, timó o pebre (jo els poso tots tres!) i ja serà genial: la casa farà un oloretaaaaaaa.... Jo sempre en poso.
5- Repartim les patates sobre la safata del forn, sobre un full de paper vegetal, així no s'enganxaran les patates.
6- Coem al forn durant uns 30 o 40 minuts, remenant cada 10 minuts perquè quedin ben cuites per tot arreu.

El sabor us sorprendrà, ja ho veureu! No n'agafarieu una d'aquestes de la foto? Uhhhmmmmm....

*Nota:
El mateix dia que vaig publicar la recepta el Roman em va dir queel pollastre arrebossat (i el que vulguem) també es pot fer al forn: untem la safata (o el paper vegetal) amb una mica d'oli, posem el pollastre a sobre i afegim una mica més d'oli. De fet, jo hi faig els congelats com les rotllets de primavera i les "empanadilles" i queden molt bé. Gràcies Roman!!

Llegir més...

"Sacher" o el millor pastís de xocolata del món...

 
Aquesta setmana tenia una altra recepta preparada, però després de la insistència d'alguns seguidors, us he d'explicar com es fa aquest pastís, el sacher, que és senzillament IMPRESSIONANT! Tothom qui l'ha provat ha dit que està boníssim! I després ha vingut la pregunta: és molt difícil? La meva resposta: no, no ho és gens. L'únic que sí que necessitareu és una batedora elèctrica per a muntar les clares a punt de neu. Aquesta recepta l'he tret d'Hispacocina, adaptant-la a la meva manera (a dintre només hi he posat melmelada, no m'agraden els pastissos amb licor).

Ingredients (per un motlle rodó d'uns 23 cm):
- 4 ous
- 160 gr. de xocolata de cobertura negra (jo utilitzo la de postres de Nestlé)
- 120 gr. de farina
- 150 gr. de sucre
- 100 gr. de mantega
- 1 sobre de llevat Royal

Per la cobertura:
- 150 gr. de nata líquida
- 75 gr. de mantega
- 150 gr. de xocolata (utilitzo la mateixa que per fer el pastís)

Per al farciment:
- Melmelada d'albercoc (o préssec)

Notes:
-  La recepta és per un motlle rodó d'uns 23 cm, tot i que jo ho vaig fer en aquest quadrat.
- El pastís sacher acostuma a dur licor, però jo no en poso.
- Vigileu el temps del forn: la foto que veieu just a sobre és d'un dia que el vaig fer i vaig tenir-lo menys temps del que diu la recepta: va quedar millor. Si us passeu de temps, queda una mica més eixut, tot i que segueix estant boníssim...

Preparació:
1- Escalfem el forn a 180ºC.
2- Posem la mantega amb la xocolata en un cassó i escalfem a foc baix. Anem remenant fins que es dissolgui i reservem.
3- Separem les clares dels rovells (reservem les clares a banda). Batem els rovells en un bol amb la meitat del sucre aproximadament. Hi afegim la xocolata que hem dissolt anteriorment (que s'haurà refredat una mica) i ho mesclem bé. Reservem.
4- En un altre bol tamisem la farina amb el Royal i ho afegim, en dues o tres vegades, a la mescla anterior. Aquí toca remenar amb una cullera, perquè ja us haureu adonat que teniu un "pasterot" important. Ara heu de decidir si voleu seguir fent el pastís o aixecar una paret amb la massa que teniu davant...
5- En un altre bol (després tindrem feina a rentar-los tots...) batem les clares a punt de neu. Quan comencen a augmentar de volum, hi anem afegint la resta del sucre a cullerades, poc a poc.
6- Una vegada tenim les clares a punt de neu, les afegim al bol del "pasterot" de xocolata, en dues vegades, amb molt de compte, remenant suaument amb una espàtula. No us espanteu, quan es barregen perden volum, però és normal. El pastís quedarà deliciós, us ho asseguro...

Les clares a punt de neu, el "pasterot", la barreja i el resultat final

7- Untem el motlle amb mantega i després hi escampem una mica de farina. Teniu una altra opció que és como ho faig jo: poso paper vegetal a la base d'un motlle desmuntable (així m'asseguro que quedarà totalment llis de la part de baix, ja que després li donarem la volta i aquesta serà la part superior) i escampo una mica d'esprai antiadherent (el venen en botigues especialitzades i és genial). Posem la massa al motlle.
8- Coem el pastís al forn (calor per baix) durant 25 minuts a 180ºC. Passat aquest temps baixem la temperatura a 160ºC i ho tenim 25 minuts més.
9- Passats els 50 minuts punxem amb un escuradents i si surt net, traiem el pastís del forn. Quan ja no cremi, el traiem del motlle i li donem la volta, deixant-lo sobre una reixa perquè ara ve la part divertida.
10- Preparem la xocolata de cobertura: posem la nata al foc en un cassó i quan comenci a bullir hi afegim la mantega. Remenem fins que es desfaci i retirem del foc. Ara afegim la xocolata i remenem fins que es desfaci del tot.
11- Partim el pastís per la meitat, hi posem la melmelada al centre - la d'albercoc és la típica d'aquest pastís, i crec que és la que hi queda millor: el toc àcid compensa la dolçor i el fa tan especial...
12- Recordeu que abans li hem donat la volta al pastís? Era perquè ara toca posar-hi la xocolata per sobre i la part de baix (especialment si heu utilitzat paper vegetal) és la que queda totalment llisa, per això li donem la volta. Escampem la xocolata per sobre i pels costats i l'allisem amb una espàtula perquè ens quedi ben bonic. La decoració final és al vostre gust.
13- Ens barallem a cops de puny amb la resta de comensals perquè us asseguro no el voldreu compartir i direu: "es mííííííííoooo, mi tesoooooooro"!

Llegir més...

Amanida cèsar

Avui ni pastissos, ni croissants, ni pasta de full, ni cupcakes. Avui farem una amanida cèsar: senzilla, ràpida de preparar, ideal per a l'estiu i molt saborosa. A casa mengem amanida molt sovint i la setmana passada va ser la primera vegada que la vaig fer. L'afegeixo a la meva llista d'amanides favorites!

Vaig buscar per Internet la recepta de la salsa cèsar, i vaig fer una barreja de diferents receptes que vaig trobar (la majoria duien anxoves, i jo no en vaig posar).

Ingredients:
- Enciam
- Pit de pollastre
- Crostons de pa (els venen ja en bosses al supermercat)
- Tomàquets xerri

Per la salsa*:
- 1 iogurt grec
- 1 culllleradeta de mostassa
- 1 culleradeta de salsa Perrins (Worcestershire)
- 1 culleradeta de suc de llimona
- 3 cullerades soperes de maionesa
- Formatge parmesà ratllat (al gust)
- Pebre negre, sal

Preparació
1- Posem l'enciam en cada plat (o en una safata).
2- Fem el pollastre a la planxa o arrebossat. Jo el vaig fer a la planxa (més ràpid i sa...).
3- Mentre es cou el pollastre, preparem la salsa cèsar: posem tots els ingredients en un bol i mesclem bé amb una cullera, fins que quedi homogènia.
4- Posem el pollastre tallat sobre l'enciam i condimentem amb la salsa. Jo també vaig afegir una mica més de formatge ratllat per sobre.

* Nota: amb aquestes quantitats de salsa me'n va sortir per quatre amanides.

Llegir més...

"Clafoutis" de cireres

Més d'un pensarà: "una altra vegada una recepta amb nom estranger...". Doncs és que vaig buscant per la xarxa i em surten aquestes receptes i no trobo la traducció. A més, queda bé el nom així, no? Clafoutis aux cerises... jeje. És un pastís francès, amb una textura entre un flam i un coc espectaculaaaaaar! Ah, i és molt fàcil de fer!

Aquesta recepta l'he modificat. 7 anys després de publicar-la, n'he trobat una altra que m'ha agradat molt més (Vídeo clafoutis), la textura és espectacular, una mescla entre un coc i un flam (les fotos que veieu són de la primera que vaig publicar, però queda molt semblant, tot i que més bona la que he posat ara).

Ingredients (per un motlle d'uns 25cm):
- 500 gr. de cireres
- 200 gr. de sucre
- 125 gr. de farina
- 1 sobre d'impulsor químic ("Royal")
- Un pessic de sal
- 3 ous
- 300 ml de llet tèbia
- Una mica de sucre glass
- Una mica de mantega per untar el motlle o esprai antiadherent

Preparació:

1- Escalfem el forn a 180ºC. Untem el motlle amb una mica de mantega.

2- Netegem les cireres, traiem el pinyol i les partim per la meitat (és opcional, es poden posar senceres i amb pinyol, però partides queden millor). Les posem en un bol amb la meitat del sucre (100 gr.) i les deixem macerar durant una mitja hora.

3- Tamisem els 125 gr. de farina i el Royal, afegim el pessic de sal i el sucre i ho mesclem tot.

4- En un altre bol batem els ous  i seguidament hi afegim la llet.

5- Ara barregem la mescla anterior amb la farina i el sucre amb un batedor manual.

6- Untem una safata amb la mantega (o l'esprai), hi posem les cireres i a sobre i repartim la mescla.

7- Coem al forn durant uns 45 minuts.

9- Deixem refredar el pastís i escampem el sucre glass per sobre.

Llegir més...

Cuinant amb Ferran Adrià: taronges amb mel, oli d'oliva i sal

Què més voldria jo que cuinar amb el Ferran Adrià... Però si faig una recepta del seu llibre és com si me l'estigués ensenyant ell, no? (vinga, imaginació, no em traieu la il·lusió!).
Ja sé què esteu pensant: que no és temps de taronges. Ja ho sé, si és temps de cireres i no de taronges! (aviat posaré la recepta del clafoutis de cireres...). Però és que avui he vist aquesta recepta mirant el llibre de Sant Jordi d'aquest any (El menjar de la família, del Ferran Adrià) i com que em quedaven dos o tres taronges a la nevera, ho he preparat per berenar. La veritat, es prepara en un moment i queda força bo (i això que les taronges ja no tenien gaire gust...).
Pel que fa al llibre, m'encanta, em va sorprendre positivament: jo pensava que parlaria d'esferificacions i deconstruccions (i a mi no m'agraden les coses massa estrafolàries del tipus "xupito" de pa amb tomàquet... per mi el pa amb tomàquet és això: pa i tomàquet!), però va resultar que no,  que són receptes de plats relativament senzills, uns més elaborats que altres, i dona molts trucs per conservar el menjar, comprar, guardar i planificar-nos. A més, està estructurat amb menús de tres plats, i et posa tot el que necessites si els vols fer tots tres o per separat, amb fotografies del pas a pas.

Ingredients (per a 2 persones):
- 2 taronges
- 2 cullerades de mel
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge
- 3 caramels de mel durs (jo no entenia, i he utilitzat una piruleta que em van regalar ahir a la perruqueria, jeje)
- Unes quantes escates de sal

Preparació:
1- Pelem les taronges i les tallem a rodanxes de mig centímetre aproximadament. Les posem en un plat.
2- Amanim les taronges amb la mel, l'oli i les escates de sal.
3- Posem els caramels (o la piruleta) entre dos papers de forn i els aixafem amb un corró o un estri que ens serveixi per esmicolar-los. Els escampem sobre la taronja... et voilà!
4- Que senzill és cuinar com el Ferran Adrià, no trobeu? ;-)

Llegir més...

Mini calzone dolces

Aquest cap de setmana m'avanço amb l'entrada, perquè demà em serà impossible publicar-la: actuo al Camp de Mart, a l'òpera "L'Home del paraigua", ballant amb les companyes d'Indra Dansa!!! La "Vero" (Verónica Costa, la nostra professora) és genial, a més de ser una profe fantàstica (té una paciència infinita ensenyant, se li nota que el que fa és la seva passió) i una ballarina excepcional, així que li dedico aquesta entrada, per totes les bones estones que passem amb ella, que són moltes!

Ja us he dit més d'una vegada que m'encanta la pasta de full, no? De les 26 receptes que he publicat fins al dia d'avui, aquesta és la quarta que faig amb pasta de full (i això només és el principi!!). Després de les orelletes, el "croissants en un pis-pas" i el pastís amb crema i fruita, ara toca fer les mini calzone dolces: senzilles, ràpides i booooooones (tot queda bo amb la pasta de full...). La recepta la vaig treure de La cuina de casa i la vaig modificar una mica.



Ingredients:
- Una base de pasta de full*
- Un plàtan
- Un grapat de nous (al vostre gust)
- Perles de xocolata (si no en teniu, podeu posar-hi xocolata trencada a trossets petits)
- Sucre glass
- Un ou.
- Xocolata líquida i gelat de vainilla per acompanyar

* La recepta original és amb una base de pizza, però jo ho vaig provar i a mi m'agrada més amb pasta de full. Potser és perquè la base de pizza que tenia no era prou bona. De fet, ara que ho penso, aquesta recepta ja no s'hauria de dir "calzone", però què més dóna? 



Preparació:
1- Preescalfem el forn a 220ºC.
2- Preparem el farcit en un bol: piquem una mica les nous en un morter perquè ens quedin a bocins petits, hi afegim el plàtan tallat a quadradets i les perles de xocolata. Reservem.
3- Estirem la massa amb un corró, fins que quedi bastant fina.
4- Tallem la massa en cercles d'uns 8-10 cm de diàmetre. Jo he utilitzat un tallador de galetes, però si no en teniu d'aquesta mida, podeu utilitzar un got gran o un recipient que us vagi bé.
5- Posem una cullerada del farcit en cada cercle. Untem les vores amb una mica d'ou batut i tanquem en forma de pizza "calzone", en forma de mitja lluna (l'ou ajudarà a segellar).
6- Posem les mini pizzes sobre paper vegetal a la safata del forn. Les pintem amb ou i les coem durant uns 10 minuts (calor dalt i baix) o fins que estiguin daurades.
8- Presentem el plat: posem les calzone, dues boles de gelat, el sucre glass, la xocolata... i ens ho cruspim sense remordiments!!!

Llegir més...

New York Cheesecake (pastís de formatge)

Ja he estrenat la Kitchenaid! Feia un mes i mig que l'esperava (hi ha colors difícils d'aconseguir) i us he de dir que l'espera ha valgut la pena: és fantàstica!!!. Aquesta és la primera recepta que hi he fet i us asseguro que ens va a encantar a tots!! Dissabte passat vam anar a dinar a casa de la meva germana gran i jo vaig dir-li: "eeepp, no feu postres, que les duré jo, que he d'estrenar la Kitchenaid!" (la frase no calia, perquè SEMPRE les duc jo, jeje). En fi, que com que vaig haver de tallar un tros de pastís per fer les fotos, aquest tros ja no el vam tornar a encaixar al pastís... el Jesu i jo no ens vam poder resistir i ens el vam cruspir mentre dèiem "uauuuu, que booooo!".

La recepta, que he tret de La receta de la felicidad (confio a cegues en tot el que fa, sempre surten bones!) i he adaptat una mica, és la del típic pastís de formatge americà i està deliciós!! És ideal fer-lo d'un dia per l'altre, està molt més bo.

Ingredients (per un motlle d'uns 22 cm):*

Per la base:

- 300 gr. de galetes Digestive (a mi m'agrada una bona base de galetes!)

- 100 gr. de mantega

Pel pastís:

- 900 gr. de Philadelphia (light, jajajaja!)

- 200 ml. de iogurt grec (sense sucre)

- 250 gr. de sucre

- 3 ous

- El suc de mitja llimona

- 3 cullerades soperes de farina de rebosteria

- 1 culleradeta d'extracte de vainilla

- Mig pot (o la quantitat que us sembli, va a gustos) de melmelada. Jo l'he posat de maduixa, per fer el típic "strawberry cheesecake", però podeu posar-hi la que més us agradi.

*Edició del 2 de setembre: Després d'haver fet uns quants cheesecakes, els meus catadors professionals (Jesu, Nelson, Emma, Laura...) i jo hem decidit que aquest pastís queda millor si el fem menys gruixut: o sigui que el podeu fer amb la meitat dels ingredients i el motlle de 22 cm (excepte els de la base de galetes, que serà igual o en poseu 2/3 parts), o bé poseu les quantitats que indico i utilitzeu un motlle més gran. No és que surti més bo si el fem més prim sinó que, com que és un pastís que atipa bastant (és formatge!) si el fem menys gruixut queda més "lleuger". ;-)

Uhhhmmm, si posat aquí al plat i amb la cullera i tot... qui s'hi pot resistir?

Preparació:

1- Preescalfem el forn a 200ºC

2- Triturem les galetes (amb un robot de cuina, batedora elèctrica o posant-les dins una bossa i aixafant-les amb un corró) i les barregem amb la mantega, que haurem desfet al microones. Aquesta és la textura que us quedarà (he d'admetre que me'n vaig menjar dues cullerades sense remordiments, quina cosa més bona!):

 

3- Agafem un motlle desemmotllable i posem paper vegetal a la base abans de muntar-lo. Això és opcional, jo ho faig perquè així m'asseguro que no s'enganxa el pastís i el puc treure molt fàcilment del motlle. Posem la barreja de galetes i mantega sobre el paper vegetal i ho aixafem bé (jo he utilitzat un got perquè quedi ben premsat).

4- En un bol (o a la Kitchenaaaaaaid!!!) batem el formatge. Afegim el sucre, el iogurt, la vainilla, el suc de llimona i la farina, fins que quedi tot ben incorporat.

5- Afegim els ous, un a un, sense batre massa, ja que la massa agafaria aire i es desinflaria.

6- Posem la mescla al motlle, sobre la base de galetes. Ho coem al forn (jo només hi poso calor per baix, que el meu "carbonet" es torna boig quan li poso a partir de 200ºC) durant 10 minuts. Passat aquest temps baixem la temperatura a 90ºC i ho coem durant una hora més.*

7- Apaguem el forn i deixem refredar el pastís vàries hores sense obrir la porta (en teoria en cap moment heu d'obrir la porta, però jo ho he fet i no ha passat res!). Quan ho apagueu, veureu que la textura queda com un flam, és perfectament normal.

8- Una vegada hagi refredat, el posem a la nevera tota la nit (veureu que l'endemà la textura ja serà la típica del pastís i us morireu de ganes de provar-lo...).

9- Posem la melmelada a sobre (queda més vistós amb melmelada que tingui trossets de fruita) i... a menjaaaaaar!!!

* La recepta original diu que en baixar la temperatura del forn a 90ºC s'ha de tenir 30 minuts més, però jo ho vaig deixar una hora, ja que en passar els 30 minuts em semblava que estava molt cru. 

La prova del delicte: el pastís no va arribar sencer a casa l'Emma... Per cert, heu vist quin repartidor tan cuco? 

I ara és quan no puc evitar posar una foto de la Kitchenaid: no em digueu que no és divina, jajaja!

Llegir més...

Amanida caprese "my way"

Per fiiiiiiii! Ja tinc la Kitchenaid!! Després d'un mes i mig d'espera, per fi ha arribat! I la recepta d'avui hauria de ser feta amb ella: doncs no!!! Però no us penseu que encara no l'he estrenat, eh? Que jo sóc d'aquestes que no puc esperar i ja hi he fet un pastís de formatge! Ben aviat us posaré receptes i us explicaré què és, per aquells qui no n'hagiu sentit parlar.

Després de tantes receptes de pastissos zebra (fàcil i "resultón"), angel food cake (tan especial, no?), coca de Sant Joan (bona, bona!), cinnamon rolls (=bomba calòrica, però delicioooooooosos!), galetes que riuen o d'avellanes, croissants, etc. etc., doncs toca una recepta per a l'operació bikini. Quèèèèèèèèè? Però si ja som a l'estiu i no hi som a temps, per l'operació bikini!! Bé, doncs el pànic no s'apoderi de nosaltres: ens ho agafem amb calma, fem el que podem, combinem amanidetes amb algún trosset de pastís (petit, eh?) i va que xuta, que la vida està per gaudir-la. I ara, bromes apart, us dic que ens hem de cuidar: que, com diu el Jesu, "mi cuerpo es un templo", i la nostra alimentació ha de ser variada, hem de menjar de tot però sense passar-nos, practicar una mica d'esport, i si un dia mengem més del compte a migdia ho compensem amb una amanida com la que ara us presento per sopar (bé, hauríem de canviar el formatge mozzarella per formatge fresc 0% matèria grassa, però la recepta deixaria de dir-se "caprese" i no estaria tan bona, jeje).

Ingredients (per a dues amanides):

- Dos tomàquets grans

- Mozzarella (una bola d'aquestes que van en una bosseta)

- Olivada (=paté d'oliva negra)

- Oli, sal, pebre negre

- Alfàbrega (fresca o en pols)

Preparació:

1- Comencem preparant la vinagreta: en un bol petit posem dues cullerades d'olivada. Hi afegim una mica de pebre i oli (jo el vaig afegint poc a poc i el vaig remenant, fins que quedi una textura que m'agradi per a amanir el tomàquet).

2- Tallem el tomàquet a rodanxes. Posem la primera al plat, afegim una miqueta de sal (molt poca, ja que n'anirem afegint a cada capa) i posem una rodanxa de mozzarella sobre. Repetim l'operació fins que s'acabi el tomàquet. Una altra opció és presentar el plat tallant el tomàquet com si fossin talls de meló, com també podeu veure a les fotos.

3- Amanim el tomàquet amb la vinagreta d'olivada que hem preparat. Afegim una mica d'alfàbrega "et voilà"! Fàcil, no? I deliciós!

Llegir més...

Crema pastissera

  

Aquí teniu la recepta de la crema pastissera. Com ja us vaig comentar a la recepta del pastís de pasta de full amb fruita, podeu fer la crema "exprés", amb un sobre de Potax, o bé podeu elaborar la crema pastissera casolana que ara us explicaré. Aquesta crema la podem utilitzar per a qualsevol pastís amb pasta de full, per al tortell de reis, per la coca de Sant Joan i mil receptes més.

Ingredients:

- 3 rovells d'ou

- 450 gr. de llet*

- 40 gr. de farina de blat de moro (=Maizena)

- 100 gr. de sucre

- Un tros de pell de llimona (només la part groga)

- Una beina de vainilla (o mitja culleradeta d'extracte de vainilla)

- Una miqueta de canyella en pols

Preparació:

1- Batem els rovells amb el sucre.

2- Separem una mica de llet i hi dissolem la Maizena. La resta de la llet la posem a escalfar, juntament amb la pell de la llimona, un pessic de canyella i la vainilla.

3- Quan la llet estigui a punt de bullir, la retirem del foc i hi afegim els rovells i el sucre. 

4- Seguidament hi posem la llet amb la Maizena i tornem a remenar. Ho posem de nou al foc fins que la crema es faci espessa. 

5- Traiem la pell de la llimona i la beina de vainilla. Posem la crema en un bol o una safata perquè es refredi. La tapem amb paper film perquè no s'assequi. Ja la podem utilitzar per la nostra recepta!

*Nota: per a la coca de Sant Joan he posat mig litre de llet i la crema ha quedat una mica massa líquida per al meu gust, jo volia que fos una mica més espessa, per això aquí us poso 450ml. enlloc de 500, però ho podeu fer al vostre gust.

Llegir més...

Coca de Sant Joan

L'Àngels, que va fer fa un parell de setmanes l'Angel Food Cake (va triomfar), em va preguntar si publicaria la recepta de la coca de Sant Joan, ja que s'apropava. Ostres!!! Doncs no n'he fet mai cap! (no és cap novetat: moltes de les receptes que publico és la primera vegada que les faig...). Ja em tens buscant la recepta per Internet i pensant a veure si jo he tastat mai la coca de Sant Joan (uiiiiiii, ho confesso, no sé si n'he menjat mai!). Àngels, aquesta recepta va per tu, salsera! ;-)

Mentre escric aquest post tinc la massa al forn, fermentant per segona vegada, i sembla que la cosa va per bon camí.

La recepta de la coca de Sant Joan em recorda molt a la del tortell de reis: no la trobo difícil, però sí que és elaborada, ja que has de fer llevar la massa un parell de vegades. La recepta l'he tret de la web de tv3, on posen la recepta que fa la pastisseria Poy de Reus. Aquí us deixo el link, per si voleu veure el vídeo (us he de dir que hi ha un error en la quantitat de llet, ells diuen 65 cl. i en realitat són 65 ml.). L'he adaptat a la meva manera, barrejant aquesta recepta amb d'altres que he trobat per Internet. No hi he posat fruita confitada perquè no m'agrada. A més, he fet crema pastissera enlloc de crema de massapà. Anem per feina:

Ingredients:

Per la massa mare:

- 25 gr. de llevat fresc (jo el compro al Mercadona, el tenen on hi ha la mantega)

- 100 ml. de llet

- 125 gr. de farina de força (veure notes al final)

Per la massa de la coca:

- 75 gr. de sucre

- 3 ous (si són grans, en podem separar una miqueta per pintar la massa al final)

- 350 gr. de farina de força

- 40 gr. de mantega a temperatura ambient

- 2 gr. de sal (un pessic)

- Una cullerada sopera + una culleradeta de postre d'aroma de tarongina (jo utilitzo el "aroma de azahar" de la marca Vahiné, la venen al Corte Inglés, al Suma...)

- La pell d'una llimona (només la part groga, ja que la blanca és amarga)

- La pell de mitja taronja (només la part taronja)

Per a decorar:

- Crema pastissera

- Pinyons

- Fruita confitada (si us agrada clar, a mi no...)

- Sucre

Preparació:

(mentre escric això, la coca s'està coent al forn: la meva cuina - i la resta de la casa - fan una olor essssspectacular!!!)

1- Comencem preparant la massa mare: escalfem uns 15 segons la llet al microones, hi afegim el llevat premsat i ho remenem amb una cullera per dissoldre'l. Incorporem la farina poc a poc, fins aconseguir una massa homogènia. Ho tapem amb un drap i ho deixem fermentar durant uns 20 minuts en un lloc càlid i sense corrent d'aire (veureu com duplica el volum).

2- Seguim amb la massa principal: en un bol, panificadora, Kitchenaid o el que tingueu, hi posem la farina, el sucre, la mantega, els ous, l'aroma de tarongina i la sal. Ho treballem fins obtenir una massa homogènia. Si teniu panificadora o Kitchenaid (aquesta l'estic esperant...) no us cal fer més que mirar; en cas contrari, ja sabeu que toca: remenar primer amb una cullera de fusta i després amb les mans.

3- Quan tenim una massa homogènia, hi afegim la massa mare. Seguim treballant fins que queden totalment incorporades. Si ho esteu amassant en un bol, ara ja ho podeu posar sobre el taulell enfarinat i la seguiu amassant fent una bola. Si utilitzeu una màquina, feu el mateix: la poseu sobre el taulell i la treballeu en forma de bola. No us faci por anar afegint més farina fins que deixi d'enganxar-se als dits.

4- Tapem la bola amb un drap i la deixem reposar durant 5 minuts.

5- Mentrestant, preparem la crema pastissera. Una vegada la tenim llesta la deixem reposar i la tapem amb paper film perquè no s'assequi la part de sobre.

6- Una vegada la massa de la coca ha reposat, posem una mica d'oli al taulell, posem la massa sobre i l'estirem amb un corró, donant-li forma allargada. La premem amb els dits (així agafa aire i es cou millor).

7- Untem la safata del forn amb oli (o bé hi posem paper vegetal, que és el que jo he fet) i hi posem la massa sobre. Ho posem al forn, molt fluix - a 35ºC -, durant uns 20 minuts, perquè torni a fermentar (duplicarà el volum, és espectacular!). Dins al forn, a la part de sota, hi posem un recipient amb aigua, perquè agafi humitat.

8- Passats els 20 minuts, traiem la safata del forn. Pintem la coca amb la mica d'ou que hem reservat, escampem sucre per sobre (en poseu més o menys segons com sigueu de llaminers...) i posem la crema pastissera en forma de reixa o com més ràbia us faci (si no teniu màniga pastissera, simplement poseu la crema en una bossa de plàstic i feu un forat en una punta). Afegim els pinyons i la fruita confitada.

9- Coem la coca al forn, a uns 200ºC, calor per baix, de 15 a 20 minuts. La podem punxar amb un escuradents per saber si està totalment cuita.

10- Quan refredi, ja li podeu pegar una bona queixalada!!

Notes:

- Com que he utilitzat ous grans, els he batut una mica en un bol abans d'afegir-los amb la resta d'ingredients i n'he reservat una mica per poder pintar la coca al final.
- La farina de força és la que s'utilitza per fer masses llevades, com el pa, la massa de pizza o els brioixos. Es pot trobar als supermercats, però si no en trobeu, no passa res, utilitzeu la normal (com a molt us pujarà una mica menys, però estarà igual de bona!).

- Enlloc de l'aroma de tarongina, a la recepta d'on l'he tret hi han posat coriandre i matafaluga.
- La coca de Sant Joan és d'aquelles receptes que són molt bones el mateix dia que les fas, però l'endemà ja no estan igual. Us dono un truc: doneu-li un toc d'escalfor al microones i es torna a posar esponjooooosa...

Llegir més...